cap-i-casal

ALTO EL BLOC

2011-01-24T01:19:00.001+01:00

Des d'aquest moment queda declarat un alto el bloc unilateral. Tot i que he de dir que aquest no és permanent, general ni verificable, ja que no descarte divagar des de Facebook, si que puc dir que la treva durarà, com a mínim, fins al dia de les properes eleccions municipals i autonòmiques. Les raons són diverses: en primer lloc, estic en la recta final d'una oposició a la que vullc dedicar-li més temps. A més a més, coordine la campanya a l'Horta i estic a la comissió electoral per a les autonòmiques. Per últim, és possible que vaja uns messos a treballar fora. En resum, m'agradaria tindre un bloc més actualitzat del que puc a hores d'ara, per la qual cosa he decidit declarar aquest alto el bloc. Aquest, serà efectiu des de les 00.00 hores del dilluns 24 de gener de 2011.

INTERNET 3.O , PRINCIPI O FI?

2010-12-14T16:45:00.002+01:00

Amb l'explosió de blogs i xarxes socials arribà un nou terme a les nostres vides, el 2.0. Tot es convertia en 2.0 perquè es socialitzava, es compartia i viatjava a través de la xarxa a una velocitat com mai abans haviem imaginat. Alhora es va fer evident que en algun moment començaríem a parlar de la xarxa 3.0.

Sembla ser que el moment ha arribat. Els gurús de la xarxa ens diuen que ja ha començat i que no es altra cosa que el nou món de les aplicacions web i de la seua integració als smartphones ( recordem que les aplicacions nàixen amb el Iphone d'Apple ). Si Apple va ser la primera companyia a crear el seu món d'aplicacions, de bades o de pagament, altres gegants com Nokia, Microsoft i Google han fet el mateix. De fet, aquesta última acava de donar un pas més enllà i acava de presentar el seu futur sistema operatiu Chrome, que du les aplicacions als nostres portàtils, tablets i ordinadors de sobretaula.

Ara bé, se'ns presenten dos camins, el de Google, amb un OS lliure on tothom pot crear la seua aplicació i tothom se la pot descarregar al seu escriptori, o el camí Apple, on és la companyia qui autoritza quines aplicacions pasen el tall moral per a ser incloses a la seua AppStore. Si la resta de companyies segueixen la Apple way of life ens trobem en el principi de la fi de la llibertat a la xarxa. La xarxa somniada governs o líders religiosos, una xarxa blanca, relluent i amable on tot són jocs i aplicacions idiotes sense un contingut real. Una xarxa sense profunditat i sense espai per a les idees incòmodes. Podem córrer el perill d'estar abocats a la censura prévia i haver trobat, "per fi", la forma de posar portes al camp. Esperem que no.

LES NOVES CARES DEL VALENCIANISME?

2010-12-08T00:18:00.001+01:00

Fa uns dies vaig llegir un article al diari Levante d'un tal Carles Senso i que duia per titular "Les noves cares del valencianisme". No pense entrar en el noms que donava, però els anomenaré perquè supose, no tot el món l'ha llegit. Aquests són els nous liders del valencianisme:

Diego Gómez, mestre
Xavi Sarrià, cantant
Josep Nadal, cantant
Pau Alabajos, cantant
Pep Gimeno, cantant
Ferran Archilés, professor
Vicent Flor, professor
Isabel Clara-Simó, escriptora exiliada al Principat
Vicent Olmos, editor

I ara, jo me pregunte, com és possible que entre els nous líders valencianistes no hi ha cap polític? com es redreçarà el País? li tirarem llibres i discos als del PP? En fi, res de nou en un diari com el Levante. Però com a mínim, ens convida a fer alguna reflexió.

1. La nova cara del valencianisme són profes ( amb tots els meus respectes, que no se'm malinterprete ), escriptors i cantants, ni economistes, ni polítics, ni empresaris. Ergo el valencianisme i/o nacionalisme només val per a parlar de cultureta i per a tocar la dolçaina. Molt en la línia de la secció del mateix diari "El Dau", escrita en valencià i que només tracta temes folclòrics i valencianeristes.

2. La premsa, i els mitjans de comunicació són el quart poder, i en tant que poder, entren en immediata competència amb la resta de poders, i el polític n'és un, i segurament, el més important de tots, ja que és el que guia tots els aspectes del dia a dia. Als mitjans no els interessa un poder polític fort. Pensem, qui marca la línia política a qui: el PSOE a El País o El País al PSOE?

3. Els diaris pertanyen a empreses privades, empreses que responen, únicament, als seus interessos particulars. Per tant, no ens hem de sorprendre ni escandalitzar per fets tendenciosos o parcials. Tot i que puga sonar mal, els mitjans de comunicació són el que el seu nom indica: mitjans. Mitjans que es poden aprofitar al nostre favor, perquè de lo contrari, actuaran a la nostra contra, que és el punt on ens trobem avui en dia. Ara, la qüestió és: podem fer alguna cosa al respecte? Tenim la capacitat d'impulsar els nostres propis mitjans?

10 DIPUTATS

2010-11-30T16:05:00.000+01:00

Ningú esperava el resultat d'Esquerra passat diumenge, és veritat. Però després de donar-li moltes voltes he de confesar una cosa: preferisc haver tret 10 que traure 14. Per què? És molt senzill, el fet d'haver tret 10 diputats obliga a tot el partit, des de la base fins a la direcció, als qui han fet campanya i als qui no, a reflexionar molt profundament. I no sols això, també ens obligarà a certa catàrsi, a ressetejar i pensar-ho tot de nou. És el moment, també, d'agranar la casa, i és el moment de reflexionar sobre el nostre model de partit, sobre la nostra participació activa a les consultes... Són moltes coses les que hem de repensar.

Ens podran dir que hem entrat en crisi. Però com bé sabem, les crisis no són altra cosa que oportunitats. Són oportunitats per a fer coses que no podriem fer d'altra forma, i són l'oportunitat de ser més atrevits en els nostres plantejaments.

Amb 14 diputats totes aquestes coses segurament no les faríem, perquè no ens voriem obligats. I amb 14 diputats, no ens enganyem, voriem l'aparició o reaparició d'algún Messies que no faria sinó obrir les ferides del darrer Congrés Nacional. Una crisi és una oportunitat, per a tots. Tornem-la del nostre costat amb treball i ganes.

LA INCOHERÈNCIA ERA COSA DELS ALTRES

2010-09-22T22:08:00.000+02:00

Fins aquesta vesprada sempre he estat orgullós de dir que sóc d'un partit absolutament coherent. Ara ja no podré dir-ho. Avui, i sense que haja estat una sorpresa per a mi, Esquerra ha votat a favor de blindar una "tradició" com són els correbous, bous embolats o les variants que ens vullgam inventar. Hi han votat a favor: Esquerra, CiU i PP i només puc dir una cosa: olé.

Fa poc, al Parlament, el President del partit va dir una frase que va fer-me sentir orgullós: "aquesta és la nostra contribució a les generacions venideres". S'havien abolit les corregudes de bous per ser una festa bàrbara, digna d'altres temps i d'altres llocs i cruel amb els animals.

Imagine que quan a un bou se li col·loquen dues inmenses boles de foc a les banyes que en moltes ocasions provoquen que les retines se li cremen, ja no estem parlant d'una festa bàrbara... Senyors, siga una tradició o no, més arrelada o no: les tradicions es canvien. I qui no vullga vore-ho ens apropa moralment a eixe país de bàrbares tradicions del què ens volem desempallegar.

COORDINADOR DE CAMPANYA

2010-09-17T12:41:00.000+02:00

Ahir l'executiva d'Esquerra-l'Horta va triar-me com a coordinador de campanya per a la comarca de l'Horta. No cal dir que que estic molt content que hagen tornat a pensar en mi per a aquesta tasca. Així, i a partir de ja, el blog serà una mena de quadern de Bitàcora des d'on tractaré de mostrar els aspectes més interessants d'una campanya electoral molt llarga, tan llarga que ja va començar fa algun temps.

NOUS BLOGS D'ESQUERRA AL PAÍS VALENCIÀ

2010-09-15T22:56:00.000+02:00

Ja podeu llegir els blogs de tres companys d'Esquerra-l'Horta, es tracta d'Andreu Yudici, Carles Onsurbe i Maria Martinez. Des d'ací, donar-los, la benvinguda i convidar-vos a tots a que els visiteu, comenteu i difundiu. Benvinguts!

L'ENEMIC NECESSÀRI

2010-09-08T15:56:00.001+02:00

Fa uns dies el director de RTVE, el senyor Oliart, ens va sorprendre amb unes declaracions a La Voz de Galicia on deia que el nacionalisme català és el veritablement perillós, ja que sense disparar un sol tret és capaç de posar democràticament contra la paret l'estat espanyol. Bé, després de l'alto el foc anunciat per ETA podriem pensar que a l'estat espanyol tant li fa que li expliquen les coses amb petardos o des dels escons del Parlament de Madrid, "España es una y no cincuenta y una", com diuen per la meseta.

Tot i l'alto el foc, era previsible que tant el govern espanyol com tot els seus palmers de la premsa d'esquerres o de dretes, espanyola, això sí, diguéren allò de la treva trampa i que lo únic que vol el món abertzale és presentar-se a les eleccions. I tant!. Però, no haviem quedat que en absència de violéncia qualsevol cosa? "No, pero es que los de labandaterroristaETA no lo dicen de corazón..." En fi, es torna a demostrar que amb els espanyols no hi ha res a fer.

Com va dir Ansón, per als espanyols, ETA és com una úlcera, que periòdicament sagna però de la que ningú es pot morir. Sense ella l'independentisme seria un càncer que faria morir, sí o sí, un estat que s'ha demostrat tan feble com l'espanyol.

TORNAREM A VÉNCER

2010-05-10T19:39:00.000+02:00

EL BLAVERISME NO EXISTEIX

2010-02-19T20:37:00.001+01:00

Avui he llegit unes reflexions de Vicent Flor, exmilitant d'Unió Valenciana i del Bloc, on llança una idea força: el blaverisme no ha desaparegut, ha mort d'èxit (ja que ha impregnat a tots els partits).

Sincerament, no crec que la realitat vaja per ahí. Per a començar, caldria dir que el blaverisme no pot mai impregnar el valencianisme, sols l'espanyolisme pot fer-ho. Perquè, que cosa és sinó el blaverisme? Espanyolisme adornat amb unes pinzellades de blau, algunes floretes i poca cosa més. Reconéixer la existència del blaverisme com una branca, tot i que siga molt primeta, del valencianisme, és una perversió de la història i de la realitat.

Diu Flor que el blaverisme ha mort d'èxit en haver impregnat els partits; bé, partint de la base de la no existència del blaverisme dins el valencianisme, allò que ha impregnat els partits ( imagine que es referix al PP i PSOE ) ha estat l'espanyolisme, com no pot ser d'altra forma, ja que són dos partits espanyols amb una consciència nacional semblant a la de la Fallera major infantil de València.

I està el Bloc, qui fa/té una mena de nacionalisme estatutari: bandera amb el blau, Comunitat Valenciana i Himne regional. En aquesta pel·lícula interpretaria el paper del jueu en l'Alemanya nazi que demana perdó per existir i intenta ser menys jueu per vore si aixina el deixen tranquil. Els resultats els podeu vore en fets com els de la processó del passat 9 d'octubre.

Si l'espanyolisme ha avançat ha estat per la feblesa dels partits valencianistes, donant coartada valencianista als partits espanyolistes com el PSOE, mai més PSPV.

Calen partits forts, sense por de reconéixer el que som i el que volem. Cal retornar als origens, resetejar i començar de nou.

COMENTARIS ESBORRATS

2010-02-17T00:28:00.000+01:00

Avui he esborrat per primera vegada un comentari, i la veritat és que no m'agrada tindre que fer-ho. D'ara endavant, aquells qui vullgueu deixar missatges pseudoinsultants, haureu de signar-los i seran publicats. Saluts!

LAPORTA

2010-02-02T16:21:00.000+01:00

Des de fa mesos s'ha especulat sobre la possibilitat de que Laporta entrara en política; crec que ara que ja està completament confirmat i que, inclús, ha anunciat que crearà el seu propi partit, és el moment de fer aquest post.

Des de tots els partits, menys des d'alguna requeteagrupació, s'han fet comentaris més o menys encertats en el fons i la forma sobre aquest pas del president del F.C Barcelona. Doncs bé, jo he de confesar que realment estic molt content de l'aparició d'aquesta candidatura, i explicaré el perquè.

Primer, Laporta és independentista, potser menys d'esquerres que jo i menys pro-països catalans que jo, però és independentista. Segón, no crec que Laporta comparta espai amb Esquerra, ni tan sols un pam, el que voldria dir que l'espai independentista al Parlament creixeria. I tercer, el seu perfil polític respón al d'un personatge molt conegut, absolutament mediàtic i capaç d'arreplegar el vot menys polític.

Sé que açò darrer respón a una figura d'un partit populista, i en efecte, ho és. Però no ens espantem, no vol dir que siga negatiu automàticament. En totes les democràcies europees madures han aparegut aquest tipus polítics: Berlusconi a Itàlia, Pim Fortuyn a Holanda, Jorg Häider a Àustria.... Nosaltres tenim la sort que la figura mediàtica apareguda a Catalunya, un democràcia asentada, casualment, és independentista. I hem d'estar contents per això.

Si en efecte la llista Laporta respón a aquest patró, els eus votants serien: gent sense estudis, aficionats barcelonistes no polititzats i fills de la inmigració residents a l'àrea metropolitana. És a dir, un nombrós grup de població ( fins al 13% de possibles votants ) no independentista ni ideològica ni sociologicament, podria acabar votant un candidat independentista. Algú pensa que aquest és el perfil de l'actual votant d'Esquerra?. Jo tampoc, per això: benvingut.

JARDINS DE MONFORTE? NO, JARDINS DE MONTFORT

2009-12-04T13:23:00.002+01:00

En els darrers dies es discuteix a València sobre la possibilitat d'eliminiar el centenari mur dels jardins de "Monforte". Crec que no cal ni discutir sobre aquesta possibilitat, tan absurda que dubte es duga a terme ( seria com si voler posar columpis ), però si que vull entrar en el nom de la cosa. Com en tants altres llocs de la ciutat, l'espanyolisme més caspós ha castellanitzat el nom del parc que va crear la familia MONTFORT a mans de Joaquim Montfort Barres, aixi que, per favor, si hi ha algun columnista/opinador: Montfort.

DRET A DECIDIR

2009-12-02T15:41:00.001+01:00

EL QUE SUÏSSA VOTA VA A MISA

2009-11-27T22:11:00.002+01:00

Aquest diumenge els ciutadans del país alpí estan convocats a votar en referèndum si es prohibeix la construcció de minarets a les mesquites del país. El referèndum és fruit d'una ILP presentada per diversos partits d'extrema dreta després d'haver arreplegat 100.000 signatures.

Però independentment de qui pregunta, d'allò que es questiona i de si els minarets són elements arquitectònics o polítics, allò més significatiu és que tot i que el referèndum tracta una questió que quedaria fora de les lleis del país, en cas que el sí guanyara, és a dir, la prohibició de la construcció de nous minarets, el resultat primaria sobre la constitució.

És a dir, en aquest país tan poc civilitzat, s'interpreten els referèndums com una correcció de la Constitució, de forma que aquesta és millorada continuament apropant-se a les tendències socials del moment. És senzill: la Constitució no és una sharia que no es pot canviar.

Igual que a Espanya, on es prohibeix que els ajuntaments presten espais municipals per a fer referèndums sense cap mena d'implicació legalista. Europa, rescata'ns!

VALÈNCIA, CENTRE DE DECISSIÓ

2009-11-21T01:29:00.003+01:00

En les darreres dos setmanes, i des que Rodrigo Rato s'ha confirmat com a proper president de Caja Madrid, ha tornat la questió de la fusió de les caixes valencianes. Primer va ser Camps en reunir-se a quatre bandes amb els presidents de Bancaja, CAM i Caixa Ontinyent, i després ha estat Gerardo Camps qui ha insistit en la mateixa idea en reiterades declaracions. És a dir, sembla que ara va de bò.

El que està clar és que el tema de la fusió de les caixes valencianes no és sinó una reacció d'autodefensa davant el projecte de fer de la madrilenya la primera caixa d'Espanya ( gràcies a fusionar-la amb la CAM i Caixa Galicia) auspiciat pel mateix Rato, el Banc d'Espanya, el PP i tot l'espanyolisme econòmic.

Només una cosa sembla clara: el procés de fusions s'ha encetat i no hi ha qui el pare. Cal decidir si volem ser un centre de decissió real o no. I ser-ho passa, ens agrade o no, per la fusió de les tres valencianes, siga quina siga la formula triada.

Està clar que aquest procés durà a una reducció del nombre d'oficines i treballadors, però també és cert que el sector bancari està sobredimensionat: a Espanya, amb els seus 44 milions d'habitants, hi ha més oficines i caixers que a Alemanya, amb 90 milions d'habitants. Tota crisi és una oportunitat, i aquesta hauria d'aprofitar per a reduïr el pes de la banca i de la construcció en la nostra economia.

Ser seu d'una gran entitat bancaria significa ser un centre de decissió a nivell europeu, participar de les decissions de grans multinacionals a través de participacions accionarials, significa potenciar València i la seua àrea metropolitana, significa la cració de noves rutes des de l'aeroport de Manises... Queda clar que hi haurà fusió de la CAM, ja siga amb Bancaixa o amb Caja Madrid, així que un rotund sí a una gran caixa valenciana.

ESTRATÈGIA

2009-11-03T23:37:00.003+01:00

Algú me va dir que un mal jugador de Risk (eixe joc de taula d'estratègia militar), segurament no té ni idea d'estratègia política. Si és veritat, el senyor Joan Carretero de ben segur que és el primer en morir el aquest joc.

I és que darrerament, el senyor reagrupat s'ha lluit en dos de les seues declaracions. Abans d'entrar en materia vull deixar clar que no opte a cap càrrec com a assesor al seu partit, tot i que de totes formes tampoc podria, ja que segons va declarar a Gara, el seu projecte només abasta el Principat.

La primera gran declaració és aquesta: "Sumar menys de 10 diputats seria un fracàs"

Genial, i si no trauen 10 diputats, què? I si no entren al Parlament, com tot sembla indicar? Doncs, depressió profunda de la seua militància i a tancar el xiringuito. El missatge llançat està molt clar: "ens la juguem a una carta" i si no ix la cosa bé, a otra cosa mariposa.

I la segona frase és més genial encara: “No sóc equidistant: entre Mas i Montilla, triaria Mas”

És a dir, si no vols que governe Montilla vota Carretero i així ell votarà a Mas. Hi ha una teòria, anomenada de la navalla d'Ockham, que sol ser correcta, que assegura que la teoria més senzilla tendeix a ser la correcta. En aquest cas es podria aplicar i dir que la línia recta és la més curta. O sinó que li ho pregunte a altres regionalistes de dretes, anomenats Unió Valenciana, que diguéren el mateix i tota la seua gent acabà votant PP.

De res pels consells. ;)

UN PAÍS NORMAL

2009-09-28T15:43:00.001+02:00

Qui havia dit que tots la música en català havia de ser rock, ska i folk ? Ens agrade o no, tots hem d'estar contents de produïr dance en la nostra llengua, tal com fan a Suècia per exemple. Poquet a poquet assolirem la normalitat.

NOU BLOG

2009-09-22T15:29:00.002+02:00

Nou blog a Esquerra-VLC, en aquest cas del portaveu de la secció local, Josep Heras. Vos convidem a que visiteu el seu nou blog, ací.

El polémic video de Visit Denmark

2009-09-18T15:29:00.001+02:00

RENTERIA I POZUELO DE ALARCÓN

2009-09-09T11:55:00.002+02:00

En els darrers dies hem vist una situació absolutament semblant a dos llocs ben distints, a Renteria i a Pozuelo de Alarcón, un dels pobles de l'estat amb una renda per càpita més alta: joves de les respectives poblacions cremant contenidors, enfrontant-se a la policia i armant certa gresca. Del que ens hem enterat és que els de Madrid són joves una miqueta gamberrets als que se'ls ha anat la mà protestant perquè les festes del seu poble cada any són pitjos, mentre que els de Renteria són terroristes assassins d'ETA entrenant-se per a matar indiscriminadament a la població civil, especialment xiquets i embarassades...
En resum, davant una mateixa situació, la crema d'un contenidor, pots ser un jovenet revoltós, o un terrorista. Sols depèn d'on visques, clar, no és lo mateix fer-ho a Renteria o a Girona que a Pozuelo o Dos Hermanas.
És a dir, cremar un contenidor no és una cosa greu, de fet els 20 detinguts estan al carrer, sinó fer-ho quan tens una ideologia determinada. Una nova lecció de democràcia i d'igualtat per part de l'estat espanyol i dels seus servils jutges i periodistes.

NEUROMÀRQUETING

2009-07-23T15:29:00.003+02:00

L'any 2002 el premi Nobel d'Economia, el psicòleg Daniel Kahneman, va demostrar que les decisions de les persones varíen per motius no estrictament racionals, però igualment preveibles. En resum, és possible predir eixes motivacions, com en el famós cas dels acadèmics del Baylor College of Medicine de Houston, qui es preguntaren perquè Coca-Cola és més venuda que Pepsi, tot i que repetidament, des dels anys 50, en totes les cates cegues realitzades la majoria dels participants prefereixen Pepsi.

Ara, podem donar resposta; gràcies a les resonàncies magnétiques i a les tomografíes per emissió de positrons es pot vore quina part del cervell reacciona a cada estímul mostrat. Així, s'ha demostrat que quan veiem un anunci de Pepsi, i com és normal, ho associem amb el menjar, i és la part del cervell encarregada la que reacciona. Però lo més sorprenent de tot és que quan veiem un anunci de Coca-Cola, o una botella, la part del cervell que reacciona no és aquesta, sinó el cortex prefrontal, el qual participa dels processos mentals intensos, és a dir, dels sentiments.

És a dir, allò important deixa de ser el missatge. Allò important és la forma de transmetre ja no un eslògan, sinó uns valors o uns sentiments. Queda clar que és Coca-Cola la gran mestra en aquest tipus de publicitat, però darrerament ha estat IKEA qui, al nostre país està fent bandera d'aquest tipus de publicitat, com en l'anunci al principi del post.

L'anunci ens presenta la típica reunió familiar on el fill de la família confesa que ha de tornar a casa (per la crisi, es suposa). La resposta la dona el pare i és molt senzilla: on caben dos, caben tres. És a dir, no importa la crisi, no importa no tindre diners per a pagar el lloguer, allò important, al cap i a la fi, és estar junts. En aquest anunci IKEA no està venent mobles, sinó una forma de ser, moderna, urbana i despreocupada, casualment el perfil del seu client tipus.

La pregunta, si aquestes técniques es poden aplicar al màrqueting polític, no podia tardar en arribar, però eixe aspecte ho deixarem per a un altre post.

PREGUNTA PER A VISITANTS...

2009-07-18T21:43:00.002+02:00

Segons dades oficials, en les darreres setmanes han mort a la regió de Xinjiang 150 membres de la comunitat uigur, musulmans, a mans de la policia xinesa, en un intent de tallar els enfrontaments d'aquests amb els han. Segons la comunitat uigur, els morts entre els seus són uns 850.

On estan les manifestacions de condemna davant les ambaixades xineses per la masacre dels musulmans xinesos? Quantes fatwes s'han publicat per tal de condemnar aquests fets? On estan els defensors de l'islam que habitualment posen el crit al cel a casa nostra amb cada operació de l'exèrcit israelià? Doble vara de mesurar...?

FINANÇAMENT: OBJECTIU ACONSEGUIT

2009-07-14T14:57:00.003+02:00

Per fi ha acabat el culebró del finançament, i per a sorpresa de molts, ha acabat de forma excel·lent: el Principat aconsegueix 3.855 milions i es col·loca per sobre del 105%. Esquerra li ha plantat cara a l'estat i ha guanyat; front als 1900 milions que ens oferia Solbes i els 3.484 de Salgado, superem el llistó que haviem marcat.

Ara, cal fer unes consideracions:

- Es redueix el dèficit fiscal el 1/3. Un primer pas importantíssim, però no l'últim.

- Aquest és el millor que es podia aconseguir amb l'Estatut que CiU es va encarregar de retallar a Madrid junt a Zapatero.

- Tenim un bon finançament, però no el que necessitem: ara és el moment de començar a exigir el concert econòmic.

En resum, Esquerra té 21 diputats. Amb 68, quina penseu que haguera estat l'aposta del partit? És molt senzill, quan més forta siga Esquerra, més ho seran els Països Catalans.

BONES NOTÍCIES: VENDRELL DIRIGIRÀ LA CAMPANYA A LES AUTONÒMIQUES

2009-07-06T20:14:00.002+02:00

Són dies de bones notícies: el cap de setmana el Consell nacional aprovà el canvi a l'Executiva que dona entrada a tres membres de la llista "ERC Futur", integrant noves sensibilitats a la direcció del partit. Una pena que cap membre de la no-corrent interna "Esquerra Independentista" s'hi volguera unir.

I avui es fa públic que la campanya a les properes autonòmiques del Principat serà coordinada per Xavier Vendrell, tota una garantia de que la feina serà feina ben feta. Tots sabem que seran unes eleccions molt complicades, el que diu més a favor de tots aquells qui es col·loquen en la primera línia de foc, una vegada més, en els moments difícils.

Enhorabona a tots.

Un grup de veïns boicoteja Telecinco aTerrassa

2009-06-21T13:28:00.001+02:00

Després dels insults per part dels convidats, presentadors i públic d'un programa de la "cadena amiga" als catalans, un grup de veïns va reaccionar com veieu en aquest video a la projecció de Sudàfrica-Espanya a Terrassa.

Tot i que no és el més desitjable que pasen aquestes coses, és completament comprensible el cansament dels catalans davant les continues agressions per part dels espanyols i dels telecincos en particular.

HONGRIA: JOBBIK ESDEVÉ TERCERA FORÇA

2009-06-09T00:33:00.001+02:00

Tot i que algunes enquestes pronosticaven l'entrada d'aquest partit ultra al parlament cap ni una va apropar-se al 14,77% que ha obtingut aquest diumenge, que li donen 3 eurodiputats.

Per als qui no conegueu encara aquest partit vos deixe uns videos on podeu vore les simpàtiques marxes que solen organitzar els seus "esquadrons d'autodefensa" com diuen ells: la Magyar Gárda.

2009-06-09T00:31:00.001+02:00

ELECCIONS EUROPEES: BONS RESULTATS!

2009-06-08T23:58:00.003+02:00

En efecte, bons resultats. Esquerra acaba el present cicle electoral ( on s'ha baixat progressivament a les autonòmiques, a les municipals i a les generals), amb una pujada de vots respecte a les generals passades. Avui ha començat un nou cicle electoral, deixant enrere la pujada i baixada de l'affaire Carod. I ha començat amb una pujada respecte a les generals.

A Europa,
El grup de l'ALE creix espectacularment des dels 34 diputats fins als 54, impulsat pels resultats a diversos estats com França o Alemanya i convertint-se en el quart en nombre d'escons. Grans resultats a Escòcia i a Gal·les, on l'SNP i el Plaid Cymru han quedat primer i segon respectivament a les seues circumscripcions.

A l'estat,
La candidatura Europa dels Pobles a puja en nombre de vots i en percentatge; grans resultats al Principat, les Illes, Navarra i Galícia. Tot i que semble que ha anat malament al Principat, res més lluny de la realitat; només una dada: amb aquests resultats Esquerra hauria tret 4 diputats al Congrés dels Diputats de Madrid.

Al País Valencià,
Resultats discrets però positius, Esquerra puja uns 3.000 vots, el que representa un augment del 50% amb un descens de la participació del 30% respecte a les generals passades.

A València,
Esquerra torna a ser la primera força nacionalista (no espanyola) al Cap i Casal, amb més de 1500 vots, pràcticament el doble que a les generals.

Així que, companys, enhorabona a tots!

"INDEPENDENTISTES" VOTANT PARTITS ESPANYOLS

2009-06-04T17:14:00.002+02:00

Quan vaig entrar en Esquerra, a l'any 2000, entrava també en el món polític i en l'independentisme. I hi havia una cosa que els veterans, ja bregats políticament en experiències pasades com l'MDT, Catalunya Lliure o el PSAN, me repetien (tot i que he de dir que a mi me semblava una obvietat): "la primera màxima d'un independentista és no votar mai un partit espanyol".

Ara, nou anys després, l'autoanomenada esquerra independentista, es volca fent campanya per Izquierda Castellana i Comuneros, que formen la coalició anomenada Iniciativa Internacionalista. El fet ja és prou greu de per si, ja que pot significar dues coses: o bé que aquesta gent està caiguent en un desviacionisme perillosissim cap al radicalisme d'esquerres (sense importar les vies i els companys de viatge), o bé que no tenen cap tipus de projecte polític i es mouen al són que els bascos els marquen. Perquè cal recordar que fins que Otegui no dona suport a aquesta coalició als Països Catalans ningú mou un sol dit per II...

La llei de Murphy sembla complir-se una vegada més al vore que la pitjor opció, la primera, és la correcta. Crec que el fet que des del Terra de VLC se li faça propaganda al també partit espanyol Izquierda Anticapitalista ens deixa clares les coses.

De l'independentisme a l'anticapitalisme... donaria per a fer un llibré.

CiU, BLOC I ESPANYA

2009-05-19T12:31:00.003+02:00

A la web de Ramón Tremosa, candidat de la coalició CiU-Bloc-Unió Mallorquina hi ha un joc molt entretingut que es diu "El joc de la unió Europea", on es respon a preguntes sobre la diversitat cultural i nacional d'Europa.

Doncs bé, la diversitat és tal que, com podeu vore a la imatge el joc proclama una independència virtual de Catalunya, País Basc i Galicia. El País Valencià i les Illes? On deuen ser, sent putes regions d'Espanya...

Quina serà l'explicació a aquest mapa? que els valencians de la coalició si han de triar entre Espanya i els Països Catalans es queden amb Espanya? No sé, però jo m'imagine que sí.

En fi, que siga la que siga l'explicació de Morera i els seus, una cosa està clara: com diu Enric Tàrrega, al País Valencià hi ha espanyolistes, i blavers. A Catalunya, sols blavers

PAÍS VALENCIÀ: BAIXEN UN 45% LES VENDES DE COTXES. NAVARRA: AUGMENTEN UN 30%

2009-05-12T11:50:00.003+02:00

A la vista de les dades una persona normal diria: que passa per allà dalt, estan bojos estos navarresos? ara que hi ha crisi es tiren de cap a comprar cotxes com a descosits? Doncs no, no estan bojos, l'explicació és molt més senzilla.

A Navarra, si compres un cotxe nou i dones un amb més de 10 anys, el govern navarrés et dona un ajut de 2.200 euros. Entre tant, al País Valencià, el milano bonito, perdó, el President Camps, diu que donarà una ajuda de 1000 euros, tot i que ningú sap massa bé d'on eixiran i quan començarà la subvenció.

És el govern navarrés el més dadivós de quants habiten les espanyes? no, simplement recapten els seus propis impostos, el que fa que sense la "mordida" de l'estat puguen, en temps de crisi, fer augmentar les vendes de cotxes nous en un 30%, sols per darrere de l'augment alemany.

En una paraula: espoli. Tant se val si parles castellà, moldau, si votes al PP o al PCPE. A tots ens uneix una cosa: ser victimes de l'estat més lladre d'Europa.

TOTS ELS SENTIMENTS DEL VALENCIANISME CELEBREN EL 25 D'ABRIL

2009-05-11T12:32:00.002+02:00

El dissabte nou de maig vam celebrar a València la diada del 25 d'abril, i tot que una mica lluny de la data real, va ser un complet éxit de participació. Com a dada remarcable, una foto, on es demostra com tots els sentiments del valencianisme, des del sà regionalisme fins a l'independentisme de totes les tendències, es van aplegar duguent tot tipus de senyeres amb un denominador comú: quatre barres com quatre sols que les fan absolutament nostres.

NÚMERO 4 DE "VALÈNCIA SÍ"

2009-05-08T19:46:00.003+02:00

Pose amb retard el número 4 de "València Sí", a punt d'eixir un número 5 amb una tirada realment espectacular de 25.000 exemplars... disfruteu-la!

"A VALÈNCIA NINGÚ PARLA VALENCIÀ..." III

2009-05-08T19:27:00.007+02:00

CARRETEROS, CARRETERETS, CARRETERICOS, CARRETIRACOS I CAIRETES DE CAGAR

2009-04-28T20:31:00.003+02:00

Perdoneu el meu llenguatge però la temptació del joc de paraules era molt golosa. Quan ja fa cosa d'un any vaig dir que Reagrupament no anava a ser mai una corrent interna d'Esquerra, sinó una corrent externa de CiU alguns companys van dir-me que m'havia passat.

Bé, avui els fets, ens donen la raó a tots els qui pensàvem així. El senyor Carretero, àlies "el profesor chiflado", ha anunciat que abandona Esquerra per a montar un prepartit polític anomenat com la corrent mai constituida que ell mateix apadrinava. I el senyor Mas ja ha dit que les portes de la "Casa Gran" estan més obertes que mai.

En fi, finalment tot quadra i el temps posa a tot el món al seu lloc. Recordeu a Colom, veritat? Per què serà que sempre, els que van més passats de revolucions acaven militant en partits més moderats? Partits que fins i tot voten a Aznar com a president del govern de l'estat que ens ocupa...

Carretericacos

La última jugada del professor ha estat genial, apadrinar un altre no-corrent al País Valencià ( on només ha vingut a vore l'Albufera i menjar paella, per cert), un no corrent que comença bé la seua tasca: contraprogramant un acte del que diuen és el seu partit, i fent un ús fraudulent ( i denunciable judicialment) de la base de dades del partit. En fí, les coses es clarifiquen a Esquerra i hem d'estar contents.

Com va dir Arzalluz, hi ha michelins que sobren i que per salut, cal eliminar.

"A VALÈNCIA NINGÚ PARLA VALENCIÀ..." II

2009-03-24T19:47:00.003+01:00

TERCER NÚMERO DE "VALÈNCIA SÍ"

2009-03-23T19:58:00.004+01:00

Número de març de "València Sí" amb entrevista a Pere Borrego, president de la Falla Na Jordana, la més històrica de València i que aquest any celebra el seu 125 aniversari. Per molts anys!

REFERÉNDUM VA

2009-03-23T18:13:00.004+01:00

Pregunta per a visitants: per què Uriel Bertran, portaveu d'una corrent mai legalitzada, diputat al Parlament i ex-membre de l'Executiva d'Esquerra demana ara un referéndum entre la militància mentre quan estava a la direcció era un fervent enemic de convocar-los?

VÍCTOR ALEXANDRE, EL NOSTRE PEDRO J.

2009-03-22T16:32:00.004+01:00

Des de fa un grapat d'anys hi ha un personatge al món de l'espanyolisme que me dona un especial repelús i inclús vosera; parle del director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, àlies "el corpinyos", àlies "como ha quedado el Barça?".

El meu despreci cap a ell no és pel seu ultraespanyolisme, pèl seu feixisme o pel seu cinísme, no. La veritat és que està en el seu dret a l'igual que jo estic en el meu dret de ser independentista en el sentit espanyol del terme ( no sols vullc independitzar-me, sinó que si per mi fora primer entraria a Espanya, la saquejaria i la cremaria, és a dir, com ells féren a Xàtiva per exemple). Com deia, el meu despreci cap a ell no va per ahí, sinó per voler fer política sense estar en un partit, per voler fer política des de la seua tribuna mediàtica sense mai presentar-se a unes eleccions. Ell, des del seu diari, intentant teledirigir ara a Rajoy, ara a Rosa Díez i demà qui sap a qui.

Doncs bé, avui, després de l'entrevista que he llegit a l'Avui m'he acabat de convéncer d'una cosa que ja habia pensat moltes vegades, que el que és Pedro J. a l'espanyolisme ho és Víctor Alexandre a l'independentisme. Ho sent molt, sé que toque un dels tòtems de l'independentisme, però ell també està exposat a la crítica.

A l'entrevista no diu res de nou, i la veritat és que pega per igual a Esquerra i a CiU, però fa una cosa a la que pel que es veu li ha agafat el gustet els darrers mesos: fiscalitzar el treball dels altres, voler fer política sense embrutar-se les mans, i tirar merda sobre els que pringuen dia a dia per les idees que ell diu defensar ( això sí, des de sa casa i amb un ordinador entre les mans ).

En fi, que per fi hem trobat al nostre particular Pedro J. , però no ens resignem, potser algun dia serà valent i donarà un pas endavant i es pringarà com sí han fet Ramón Tremosa o l'Oriol Junqueras.

"A VALÈNCIA NINGÚ PARLA VALENCIÀ..."

2009-03-09T20:19:00.003+01:00

Crit de guerra llançat per molta gent de comarques que quan van al Corte Inglés parlen en castellà als dependents, o que quan vas alseu poble i s'enteren que eres de València te diuen "quieres que te hablemos en castellanooo?". Per cert, són anécdotes reals.

Les fotos, aquesta vesprada a un Mercadona de Russafa.

NÚMERO 2 DE "VALÈNCIA SÍ"

2009-02-18T16:22:00.003+01:00

Ja podeu llegir en PDF el número dos de "València Sí" la revista de la secció local de VLC; durant aquesta setmana podreu arreplegar-la en paper al vostre lloc habitual.

http://www.esquerra.cat/locals/?id_local=168&seccio=butlleti

YO? DEMOCRATA DE TODA LA VIDA...

2009-02-10T12:40:00.002+01:00

He de confesar que sempre he pensat que ( com en l'acudit ), els espanyols són com una mena de turcs, que es semblen als italians i intenten ser francesos... I ara, una vegada més, han aconseguit que me reafirme en els meus pensaments.

Com era d'esperar ni Askatasuna ni D3M podran presentar-se a les eleccions ja que resulta ser que són ETA... Bé, doncs si tenen tan clar que són ETA o de la ETA, què fan que no els estan arrestant per a clavar-los a la presó? Imagine que no tenen tantes proves com diuen, perquè sinó, segur que ho haguéren fet.

La veritat és que Espanya no deixa de ser una monarquia bananera d'inspiració turca (l'altre país que es dedica a il·legalitzar partits) que va per el món disfressada de democràcia, però que en realitat tria qui pot presentar-se a unes eleccions i qui no.

Diuen que són llistes "contaminades", i no, no volen dir que no duen catalitzador, sinó que en elles hi ha gent que en algún moment ha anat en llistes d'HB o de Batasuna. Partits que en eixe moment, eren legals... És a dir, exactament com personatges estil Mario Onaindía. Però clar, aquest anava en llistes del PSOE, així que té igual.

Així que només una reflexió, si aquesta gent entra en llistes del PNV o del PSOE també anularan eixes llistes? I si fóra així, a què esperen per a fer-ho?

GIULIO ANDREOTTI: " DESMENTIR O CONDEMNAR UNA NOTÍCIA QUE ENS PERJUDICA ÉS DONAR-LI EL DOBLE DE PROPAGANDA"

2009-01-26T20:14:00.002+01:00

VALÈNCIA SÍ, NÚMERO 1

2009-01-25T18:52:00.002+01:00

Ja està al carrer el primer número de València Sí , la revista de la secció local de València. Serà una revista mensual de vuit pàgines i amb una tirada de 3.000 exemplars que es repartiran entre associacions, facultats, biblioteques i simpatitzants.

A més a més, molt aviat estarà disponible per a ser descarregada tots els mesos des de la web de la secció local: esquerravlc.cat

Espere que vos agrade i esperarem les vostres crítiques constructives, o no.

PALESTINA I GEORGIA

2009-01-09T19:16:00.002+01:00

Propose una pregunta per a que conteste ( en forma de comentari ) qui vullga... Segons dades de l'ONU, en els primers 12 dies de guerra entre Israel i Palestina, han mort 700 persones, de les quals un 16'28 % són civils. Segons la mateixa organització en la guerra entre Rúsia i Geòrgia moriren 2500 civils georgians en els primers 3 dies de conflicte.

Pregunta: per què l'esquerra valenciana no va posar el crit en el cel, ni va fer cap tipus de concentració, plataforma o manifest? val més una vida palestina que una georgiana?

LA BBC CREA UN CANAL DE TELEVISIÓ EN GAELIC ESCOCÉS

2008-12-27T16:49:00.001+01:00

FREIXENET I OLÉ!

2008-12-20T12:03:00.001+01:00

Crec que si d'alguna cosa se'ns pot acusar als catalans, és de ser uns figamolles, i aquest espot crec que ho demostra completament.

Davant la por a dir, o millor, a assumir que som catalans sempre queda aprofundir en el nostre autoodi; un primer exemple va ser el de La Caixa patrocinant a la selecció espanyola de futbol, i ara Freixenet es solta la melena i logra superar-ho: posa a l'equip espanyol de natacio sincronitzada, capitanejat per una catalana, a ballar en una piscina a ritme del millor "taconeao" andalús.

És el preu que té no ser espanyols, que aquells que creuen ser-ho han de demostrar-ho a cada moment; més o menys com Napoleó, que era cors i no francés, Franco, gallec i no espanyol, o Stalin, georgià i no rus.

OBJECTIU: VALÈNCIA

2008-12-09T20:57:00.002+01:00

L'altre dia un amic em deia en to de broma, que m'havia "autodegradat" per no presentar-me a la presidència comarcal i sí a la de la secció local de València... En efecte, el passat dia 6 vaig presentar la meua candidatura a la presidència de la meua secció local. Per què ho he fet? Per moltes raons: perquè pensava que calia un canvi a la comarca, i la Teresa Garcerà, la nova presidenta és la persona perfecta, per què sempre m'ha obsessionat la meua ciutat... però sobretot ha estat per una raó: perquè en aquests moments no hi ha res que puga fer-me més il·lusió (tot lo contrari a degradació!).

Una il·lusió que compartisc amb els qui m'acompanyaran en aquesta nova etapa, i que considere els millors en les tasques que duran a terme. Així, aquesta és la llista que el proper dia 13 es podrà votar, o no, al Congrés Local de València:

President: Raül Castanyer
Portaveu: Josep Heras
Secretari d'Organització: Pau Osòrio
Secretaria de Finances:Mariví Lostado
Secretari d'Imatge i Comunicació: Raül Garay
Secretaria de la Dona: Pilar Navarro
Secretari de Política Municipal: Abelard Ródenes

GRENLÀNDIA S'OBRE CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA

2008-12-03T12:31:00.002+01:00

Seixanta mil habitants de Grenlàndia han decidit en un referèndum, al qual el govern danés s'havia compromés a respectar el seu resultat tot i que no és vinculant, assolir pràcticament totes les competències que encara tenia l'estat i, a més a més, han declarat el grenlandés com a únic idioma oficial del país. El 75% de la població ha donat el seu sí absolut.

Mentre, a l'altre extrem d'Europa ( al menys físicament ), dos partits espanyols i espanyolistes viscerals com el PP i el PSOE maniobren sibilínament a través del Tribunal Constitucional per a que aquest retalle un Estatut ja retallat prèviament per ella a les sues Corts i que el poble català havia votat masivament.

La diferència, al cap i a la fi, simplement és una: com va dir algú, el problema és que Espanya no sap escriure la paraula democràcia sense fer faltes d'ortografia.

AHIR A LES CORTS VALENCIANES

2008-11-28T13:00:00.003+01:00

Enric Morera (Bloc): "Zaplana dio ejemplo de querer el valenciano e hizo mucho por la lengua"

ESPANYA, ES CASPA

2008-11-22T17:20:00.002+01:00

L'ESTELADA

2008-11-08T13:19:00.002+01:00

Tenia ganes d'escriure aquest post, la veritat, però vaig pensar que, donada la trascendència que havia pres el simple fet que un grup de gent eixirem a un balcó amb una senyera, calia esperar una miqueta per fer balanç.

I aquesta setmana va pasar-me una cosa que me diu que ja és el moment d'escriure. Anava caminant per la Plaça de l'Ajuntament de València, quan la dona que portava al davant ( típica tia maria ) li diu al seu marit, en castellà, clar: " cada vez que paso por aqui no puedo evitar mirar hacia aquel balcón y acordarme de los imbéciles de la bandera " i més encara: " mira, a mi, m'han fotut, ahora ya no puedo pasar por aqui sin pensar en la banderita"

I lo primer que me va vindre al cap va ser: objectiu complert. Pujar eixe dia a aquell balcó va ser per diversos motius, però no ens anem a enganyar, marcar a foc l'estelada en l'imaginari col·lectiu, tant siga de blavers com no, era un d'eixos objectius.

Però el desplegament de l'estelada ha tingut dos repercusions encara més importants; per una banda ha retratat als nostres "companys" i ha deixat a cadascú al seu lloc; així mentre algú, en tó de broma, ens criticava perquè l'estelada era masa xicoteta, altres, i per què no dir noms, Enric Morera, ens acusava de provocadors en un post del seu blog ja memorable, equiparant-nos als del GAV i "condemnant" la nostra acció. El blaverisme il·lustrat, senyors, està ací per a quedar-se.

I encara ha hagut una reacció, per a mi, menys esperada: la d'aquella catalans i valencians que, exclusivament per motius econòmics, intenten articular una mena de Països Catalans sense catalanisme. Parle de les dos editorials que ens va dedicar un periòdic que rarament s'en recorda dels valencians com és La Vanguardia, parle dels patums valencianistes de l'economia als qui el fet de traure una senyera els trenca els seus esquemes i els seus plans. Tota l'operació que s'està montant per si de cas el PP perd la majoria absoluta i que va començar retirant la barrera del 5% de l'Estatut valencià, tremola amb cada demostració de catalanisme explícit que es dona al País Valencià. Euram sense catalanisme? No gràcies.

Ho sentim molt, però nosaltres també estem ací per a quedar-nos.

EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA: COSA D'ELLS

2008-10-23T15:29:00.003+02:00

En les darreres setmanes ha anat a més la discussió sobre EPC, si ha de ser en anglés o no, si hi ha mitjans per a fer les classes en la llengua dels britanics o no... En fi, que és el tema d'actualitat per excelència.

Han hagut concentracions d'estudiants, de pares, de professors... protestant perquè una assignatura que no agrada al PP, casualment, s'està donant en anglés. En resum que tota l'esquerra porta unes setmanes donant-li voltes al discurs del PSOE.

M'haureu de disculpar, però és el que pense. Està clar que cal més coneixement de l'anglés, però també està clar que mentre a Edimburgh o a Estocolm estan estudiant física o matemàtiques, ací estem utilitzant eixes hores en estudiar anglés, espanyol, o EPC. Però crec que el que ha de quedar clar que el debat sobre EPC no és un debat nostre, sinó d'ells, dels espanyols.

Primer, si és en anglés, com a mínim, no serà en espanyol, amb la qual cosa ja avancem. I segón, si ningú s'entera de l'assignatura millor, perquè no oblidem una cosa: educació per la Ciutadania no és altra cosa que una apologia de la Constitució ESPANYOLA.

Així que com que al cap i a la fi no és una cosa nostra, deixem de pedre el temps i ells, ja s'apanyaran.

NOUS BLOGS A ESQUERRA - PAÍS VALENCIÀ

2008-10-13T19:09:00.001+02:00

Des de fa molt poc en el cas d'un i des de fa una miqueta en el cas de l'altre, ja podem gaudir de dos nous blogs de companys d'Esquerra. Per una banda trobem el blog de Joan Serra, regidor d'Esquerra a Simat de la Valldigna i tinent d'alcalde.
El segón blog, i pràcticament nou és el de Rafa Asencio, company d'Esquerra-l'Horta i recent "importat" des de Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre. Sort per a tots dos i que no caiguen en la temptació de no actualitzar-los...

LA PERPLEXITAT DE L'ESQUERRA I LA SÍNDROME DEL DOCTOR NO

2008-10-02T01:46:00.003+02:00

Recupere aquest escrit d'ara fa quasi un any que, per diverses raons, mai va estar publicat:

El 31 de gener de l'any 77 s'inaugura a París el que posteriorment seria conegut com a Centre Georges Pompidou. El museu havia estat una idea original del president francés de qui el museu pren el nom. Amb la idea de revitalitzar el barri d'Arrondissent l'any 1970 es convoca un concurs d'idees per a la construcció del que amb els anys, es convertiria en el millor museu d'art contemporàni del món. Un concurs que guanyen els en aquells moments desconeguts arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers.

L'edifici, amb una estética absolutament trencadora i contundent promte va alçar les ires de bona part de les clases polítiques i intel·lectuals, què veien un sacrilègi en la construcció de l'edifici en un dels antics i històrics barris de la capital francesa. Avui en dia el Centre Pompidou es visitat anualment per sis milions de persones i està considerat el gran centre d'art contemporàni del continent.

Quasi 25 anys més tard, l'equip SANAA, format pels arquitectes Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa presenten a VLC el seu projecte d'ampliació de l'IVAM, impulsat pel PP. Les reaccions per part de l'esquerra “oficial” no es fan esperar i, immediatament, entren a criticar el projecte i la idea. Els arguments, van ser els mateixos que quan es va donar a conéixer el Centre Pompidou: trenca amb la continuïtat del barri, és innecesàri, és un pegot en ple centre de la ciutat, cal invertir els diners en exposicions i no en la carcasa... Estic d'acord, en part, en aquest darrer raonament: cal invertir en millorar les exposicions i el fons del museu... però també crec que cal una ampliació. I si anem a fer-la, perquè no dotar a la ciutat d'una nova icona que, a més a més, dinamitzarà la vida del barri?

Però deixem l'ampliació i anem a l'any 2005, quan Santiago Calatrava presenta el seu projecte definitiu per a la construcció de tres grans edificis que rematarien el conjunt de la Ciutat de les Arts i de les Ciències. L'esquerra “oficial” no tarda en criticar el projecte i al PP, pel darrer “pelotazo urbanístico”.

Ja sé que el projecte amaga una reclasificació de sól públic per a reduïr l'enorme deute del Consell, i sé que no serien pisos de VPO... Però també sé que el projecte ha entusiasmat als veïns de la ciutat. Per suposat que cal fer VPO, jo també sóc un d'eixos joves que no poden comprar-se un pis... Però també sé que aquesta ciutat necessita una fita vertical que complete la seua conformació en una gran urb d'Europa; ens agrade o no, així és com funciona avui en dia. Exemple perfecte és la Turning Torso de la ciutat sueca de Malmö, també realitzada per Calatrava. La ciutat nordica es troba inmersa en una série de canvis a nivell estructural, urbà i econòmic , i aquest edifici és símbol de tot aquest canvi, la forma de mostrar al món el que estan fent.

Però botem una vegada més en el temps i anem a l'any 2006. El València C.F presenta en societat (i amb tota la pompa que li toca a un esdeveniment d'aquest tipus) el projecte de construcció del Nou Mestalla, projecte que ha estat aplaudit internacionalmet i pres per la UEFA com a estadi de referència per als que es construïran d'ara endavant. En aquesta ocasió, i sense que servisca de precedent, l'esquerra oficial no critica el projecte... ja que es troba massa entretinguda en furgar en la requalificació de terrenys per a la construcció de l'estadi. Es critica la suposada ilegalitat de la jugada i també que es construïsca el nou estadi dins de la ciutat... En aquesta ocasió estic d'acord amb la major part de les crítiques, però no amb el missatge que sense voler, es llança a la ciutadania: l'esquerra està contra el nou estadi. Per cert, una pregunta: si no fem l'estadi dins de la ciutat, on el fem? en l'horta d'Alboraia o en la de Campanar?. Sols una dada, el Allianz Arena de Munich, que està fora de la ciutat, té un pàrquing per a vint-i-dos mil cotxes; és això el que volem?

L'esquerra “oficial” ha vist aquest projecte com un més d'una empresa privada més a la que se li donen beneficis. Quan en realitat, dista molt de ser-ho. Està clar que amb la permuta dels terrenys s'ha beneficiat directament a una entitat privada, però també és veritat que eixa entitat és l'únic embaixador que té aquesta ciutat fora de les nostres fronteres.

I per fi arribem a l'any 2007, l'any de la Formula1 i de l'America's Cup. I l'any en que la major part de l'esquerra ha desistit de conectar amb la gent d'apeu.

El succesiu no de l'esquerra a l'ampliació de l'IVAM, a les torres de Calatrava, al Nou Mestalla, a la Formula1 i a l'America's Cup ha dut als tradicionals partits de l'esquerra, a EU i al PSOE, a una caiguda en barrena sense precedents. El 27 de maig de 2007 per la nit els principals líders d'eixos partits es rasgaven les vestidures i ens mostraven la seua perplexitat davant els resultats: no podia ser, que havia passat?

Havia passat que havien caigut en el noísme més dur. Mentre la gent, de dretes o d'esquerres, es meravellava de les obres que s'havien fet al port, EU empaperava València amb uns horrorosos cartells contra la America's Cup. Als ulls d'una gran majoria, s'havia passat, i perdoneu-me pel joc de parules, del marxisme, al marcianisme.

Entretant el PSOE feia una oposició ferotge al circuit urbà de Formula1, amb els resultats per tots coneguts.

Aquest escrit no és i no vol ser cap tipus d'anàlisi electoral, sinó una visió més de la situació actual. Polítòlegs, polítics, opinadors, editorialistes i gent d'apeu li hem donat moltes voltes al perquè dels resultats electorals, i la majoria han arribat a la mateixa conclusió: l'esquerra està desencantada, la societat ha canviat... i l'única manera de capgirar la situació és impulsant la societat civil.

No estic d'acord, dubte molt que aquesta siga la solució. La solució potser hauria de començar per reconéixer una série de tics i complexes greus que tenen inmobilitzada a l'esquerra. I el primer que jo veig és aquest veritable “síndrome del Doctor No” que fa que semble que l'esquerra es posicione inmediatament en contra d'allò que il·lusiona a la gent. Siguem realistes, la gent vol tindre uns bons serveis i una bona vorera davant de casa, però el que el dia de les eleccions li fa alçar-se del sofà per a anar a votar és que València puga començar a semblar-se a Mónaco.

Del que parle no és res de nou, a Esquerra ja ho coneguem; en arribar l'any 90, l'independentisme català ja s'havia posicionat durament i frontalment contra la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. Eixe any Esquerra es va quedar fora de l'Ajuntament de la ciutat. No cregueu que la història se sembla molt a allò que va passar a les darreres eleccions a la ciutat de València?

L'esquerra no pot posicionar-se per sistema en contra de aquells projectes que il·lusionen als ciutadans, perquè projectes com les torres de Calatrava o l'America's Cup, creen orgull de ciutat.

Orgull de ciutat. Una cosa de la que, desgraciadament, està mancada aquesta ciutat i aquest país. Per fi València, els seus ciutadans, comencen a sentir-se orgullosos de pertànyer a aquesta ciutat. Aquests projectes, dels que podem estar a favor o en contra, il·lusionen als ciutadans, i comencen a fer-los alçar el cap.

Per això l'esquerra, si vol sobreviure, ha d'aprendre a apreciar el que vol dir aquest sentiment d'orgull i les implicacions que pot tindre per al futur del nostre poble. Alguns, ja en som conscients. Perquè aquest orgull és el primer estat d'un poble en el seu camí cap a la seua independència.

Parla'm en Valencià

2008-09-26T23:24:00.001+02:00

JUNTS PODEM (FOTRE-HO TOT) !

2008-09-23T11:55:00.003+02:00

Abans de res, perdoneu-me la broma del títol parafrassejant el titular d'un article a l'Avui... Bé, el cas és que avui he llegit el manifest base de Reagrupament Independentista ( per cert, per què no es constitueixen com a corrent ara que junts si que sumen per a arribar....?), i el millor de lo que m'he trobat és allò d'eixir del Govern en cas d'un mal acord de finançament. Ah, i després, des de fora, imagine que des d'algun bar del rotllo o casal, promoure un referèndum pel concert econòmic. Crec que seria la primera vegada que un partit convoca un referèndum sense estar al Govern, així que potser inclús inclourien a Esquerra al llibre Guiness.

Però sense fer conya, el fet de dir que si no hi ha un bon acord, i amb la dignitat del català acovardit per bandera, hem d'eixir del Govern, és, i disculpeu-me que ho diga, tindre mentalitat de colonitzats. Hi ha moltes formes de demostrar que en el fons tenim ànima de derrotats, o de colonitzats, i una, és començar amb el discurs de no ser al Govern. En política quan es dona un pas allò més normal és donar el següent, i jo me pregunte: quin serà?

Fuster deia que "la política, o la fas, o te la fan". I jo pregunte, algú prefereix que qui estiga al Govern siga Mas, Montilla o Saura en lloc de nosaltres?

AL FOSSAR DE LES MORERES NO S'HI ENTERRA CAP TRAÏDOR

2008-09-21T16:45:00.004+02:00

Aquesta frase segurament era la que més sovint utilitzava el germà de la meua avia, per la qual cosa me sembla que la tinc prou interioritzada. Des del darrer 11 de setembre li he estat donant voltes a la frase i a dos imatges: primer, la dels autoanomenats "esquerra independentista" tractant d'agredir a companys de les JERC i d'altres organitzacions com UNC o Estat Català, i la segona, que no té res a veure, la d'un xicot, company de partit, per cert, amb una bandera de Castella al coll passejant-se pel Fossar.

Respecte a les agressions, els darrers dies s'ha fet públic un escrit que suscric absolutament ( i que pose ací baix) . Mai, i repetisc, mai, pot agredir-se ni insultar a un independentista, ja siga de dretes, d'esquerres o lo que li done la gana. Enemic només hi ha un, l'entente Espanya-França, i tot qui esté per trencar-lo és company de lluita. I me té igual que siga feixista o no. Sembla que moltes de les organitzacions autoanomenades de l'Esquerra Independentista han oblidat que sols hi ha un objectiu: la independència. I tota la resta són desviacionismes molt perillosos; per favor, no caiguem en el parany dels espanyols de l'esquerranisme fàcil.

Respecte a la bandera de Castella: precisament eixa bandera mai pot entrar a un lloc com el Fossar de les Moreres, no imagine un insult més gran pels que estan allí enterrats. Aquesta bandera, fora del Fossar i dels Països Catalans. Castella va desaparéixer en pos d'una cosa més gran: Espanya. I per això mateix, me pregunte: segur que Castella té dret a existir com a nació avui en dia, després d'haver masacrat nacions i pobles arreu del món i d'haver renunciat, voluntàriament, a la seua existència?

Les organitzacions i entitats sotasignants volem fer arribar a l’opinió pública el següent comunicat

1. Durant la darrera Diada Nacional, un grup de nacionalistes catalans van ser agredits a la ronda de Sant Pere de Barcelona, sense que hi hagués cap mena de provocació prèvia per part seva, per part d’un grup de persones provinents de la manifestació de l’esquerra independentista. Durant l’agressió, diverses persones van resultar ferides, entre elles alguns militants d’Unitat Nacional Catalana (UNCat), un dels quals té 64 anys d’edat. Aquestes ferides van ser ateses en centres sanitaris i van requerir, en algun cas, molts punts de sutura. Els agredits van posar les corresponents denúncies davant dels Mossos d’Esquadra, de manera que esperem una ràpida resposta de la policia catalana per identificar i detenir els agressors.
2. Volem denunciar el creixent clima d’intolerància i agressions contra una part del moviment independentista català per part, paradoxalment, d’un segment petit però actiu de l’independentisme d’extrema esquerra. Aquestes agressions són una constant des de fa temps, ja sigui verbal, amb amenaces o, com en els fets relatats, amb agressions físiques directes. L’agressió més greu fou contra militants d’UNCat però també foren agredits membres d’ERC al fer l’ofrena floral al Fossar de les Moreres, en anys anteriors les agressions per part dels mateixos elements provocadors es centrà contra altres organitzacions nacionalistes com JERC, Partit per la Independència, JNC, ERC i Estat Català. Creiem que els independentistes dels Països Catalans tenim un enemic comú, que són els Estats espanyol i francès, raó per la qual aquesta divisió no té cap sentit i només ens afebleix a tots.
3. No volem acusar el conjunt de l’esquerra independentista perquè volem creure que es tracta de grups marginals que operen lliurement per crear divisió en el camp independentista i nacionalista, però sí que volem avisar que aquests grups feixistes, comunistes i totalitaris s’aprofiten de la cobertura, involuntària, de l’esquerra independentista. Per això demanem a les organitzacions més representatives de l’esquerra independentista que aïllin aquestes persones i col•lectius perquè fan mal a la imatge de la totalitat del moviment nacionalista i independentista.
4. Finalment, volem denunciar la falta de professionalitat i la inacció dels comandaments dels Mossos d’Esquadra, que van ser reiteradament avisats de les agressions i, tot i tenir diverses unitats situades al carrer Bailèn, a 100 metres dels fets, en cap cas no van intervenir. Per això, volem demanar la dimissió del conseller Joan Saura i del secretari general del departament d’Interior, Joan Boada, per la seva incapacitat de protegir els ciutadans agredits, tal com mana la llei. Justament les organitzacions sotasignants ens hem significat pel nostre recolzament al desplegament dels Mossos d’Esquadra per què esdevinguessin Policia integral a Catalunya i ens dol especialment que uns responsables polítics no permetin l’actuació de la nostra policia quan és necessària.

Barcelona, 19 de setembre de 2008

UNCat Unitat Nacional Catalana
PRC Partit Republicà Català
Catalunya Acció
Moviment de Cultura Popular “El Sotrac”
Associació Patriòtica CATALUNYA 1640
Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi
JERC de Santa Coloma de Farners
Colomencs Catalans
Associació Cultural Germans Badia
Ramon Sangles en nom de Llengua Nacional

OBRIM!

2008-09-21T16:38:00.003+02:00

Ja portava dies amb allò de que havia de reobrir el bloc, però que li anem a fer, es veu que a mi la mandra de l'estiu me dura més que als demés... potser és com l'astenia primaveral, però a la tardor. La veritat, entre el shock post-eivissa i el treball, açò ja s'havia endarrerit massa, així que here we go again!

pd: gràcies al company del camp de tarragona que amb la seua colleja m'ha espentat a reobrir bloc.

2008-07-20T07:48:00.002+02:00

Ho he assumit. La meua intenció era que aquest bloc continuara en actiu durant tot l'estiu, però avui, per fi, he assumit que és impossible. Treballar totes les nits no ajuda, estar a Eivissa tampoc i passar calor, menys encara. Així que tanquem el xiringuito fins a setembre, bon estiu. A tots!

ARTICLE PRESTAT: No tanta Espanya

2008-07-04T02:21:00.002+02:00

Malgart les estridències cal dir que el seguiment barceloní de la selecció espanyola va ser minoritari, gairebé residual, que 10 mil persones són ben poca cosa si pensem que Ciutadans va obtenir 90 mil vots a les passades eleccions nacionals i no per això passà a ser veritat que el castellà fos perseguit a Catalunya. Hi ha un acolloniment típicament català, que engrandeix l’enemic i minimitza el nostre bàndol. Que quatre gats -i algunes rates- sortissin a celebrar el triomf d’Espanya és normal si pensem en la quantitat d’espanyols que hi ha a Catalunya. Entre minyones, manobres, lampistes, cambrers, taxistes, i en fi, tota classe d’empleats, sumen prou massa, i respon a la més elemental de les lògiques empresarials deixar que, de tant en tant, la xusma tingui els seus moments d’expansió i d’esbarjo. Forma part del mateix xantatge moral dir que Catalunya va aixecar-la la mà d’obra andalusa que pretendre colar que ja no tenim nació perquè uns quants paletes es preguessin la nit de diumenge lliure. Feren soroll i de tant que ens ofenen, sempre les veiem més grosses del que realment són, les banderes espanyoles. Hi ha un acolloniment típicament català, que s’ofega de defalliment i drama en una Eurocopa guanyada per Espanya. No ens podem deixar doblegar per propaganda tan barata. Ni per l’eufòria cabresca que ve d’Espanya ni per l’impediment intel·lectual d’alguns catalans que diuen que anaven amb Espanya perquè hi havia tants jugadors catalans o perquè al capdavall va ser l’equip que millor futbol va jugar. Tothom sap que hi ha una qüestió prèvia que ens afecta la dignitat, que parlar de joc bonic d’Espanya és com dir que Franco va inaugurar pantans o que els camps de concentració eren tècnicament perfectes, i ben segur que Espanya té dret a celebrar les seves victòries, però també que la guàrdia jueva del guetto de Varsòvia tothom sap el lloc de la història que té reservat.

aricle de salvador sostres
www.salvadorsostres.com

ANÀLISI DEL CONGRÉS I:GENT D'ESQUERRA O ESQUERRA DELS PAÏSOS CATALANS?

2008-06-18T03:07:00.005+02:00

Que en la política tot va molt ràpid és cosa sabuda, però hi ha vegades que la velocitat que agafa, és absolutament sorprenent. Fa tan sols dos dies que va ser el 25 Congrés Nacional d'Esquerra, on la candidatura de Gent d'Esquerra ( per a la qual he fet campanya) va treure una Permanent en solitari, sense membres de cap més candidatura.

I avui, tan sols dos dies després, i parlant amb distinta gent, ja es plantejen com a mínim tres possibilitats per a encarar aquesta legislatura:

- Per una banda estan els qui creuen que Gent d'Esquerra simplement era una candidatura per a unes eleccions concretes, que aquestes ja han acabat i que, una vegada l'objectiu ( guanyar), ha estat assolit, cal que aquesta candidatura desaparega ( potser fins a les properes eleccions internes? ). El que ningú m'ha dit, i aquesta vegada no parle amb segones, és si Esquerra Independentista o Reagrupament ( que cal recordar que no són corrents, sinó llistes electorals) haurien de fer el mateix. Aquesta via, la de la dissolució sembla ser la del consens, la de tornar a tres anys enrere, quan féiem votacions i ens eixien a la búlgara...

- Altra gent, me dona a mi que la majoria, estaria pel manteniment d'eixa certa estructura creada per la candidatura de Gent d'Esquerra ( xarxa de contactes, blocs, webs, INFOGENT... ). Per a aquests, tota aquets feina feta i l'estructura creada ha de ser de llarga durada, entenc que, com a mínim, fins al proper Congrés Nacional. Tot i que ningú no m'ho ha plantejat així, lo lògic seria que aquesta estructura acabara cristalitzant a mitjà termini en una corrent organitzada, tot i que cal dir que quan guanyes un Congés no sols organitzar després cal corrent, ja que, no ens enganyem, una corrent al sí d'un partit no deixa de ser un lobby de pressió amb uns objectius molt definits: quotes de poder i d'influència. A mi me dona que aquest serà el camí triat pels companys d'Esquerra Independentista.

- I l'altra opció, segurament la més novedosa de totes, seria la de la constitució d'una corrent al partit ( la primera, per cert) formada per militants de la perifèria: País Valencià, Illes i Catalunya Nord. Inclús m'apunten uns noms: Esquerra dels Paísos Catalans o Esquerra Nacional. No cal que repetisca que el fet que Vendrell no estiga a a la propera Permanent ha despertat al País Valencià absolutament totes les alarmes, i hi ha cert run-run que comença a sentir-se. Segurament aquesta opció és la més remota de totes de cristalitzar, fins i tot el desig d'alguns, però...

El que està clar és que a Esquerra hem obert una nova etapa, les primàries ja han arribat i segurament es quedaran per a molt de temps. Crec que el més normal és que les candidatures acaven organitzant-se en corrents ( les que puguen, és clar ), o que es creen de noves. Així, s'està obrint ja un debat interessant. Jo tinc una opinió ferma al respecte, tot i que de moment no me posicionaré, però, què n'opineu vosaltres?

FELICITATS A XAVIER VENDRELL

2008-06-15T04:49:00.003+02:00

Sol dir-se que la política és molt puta, i avui, per primera vegada, estic absolutament convençut que és veritat. Avui la militància ha votat en contra de la inclusió de Xavier Vendrell en la propera Permanent. Res a objectar, però si a dir.

Vendrell és el puntal més gran que tenim al Principat els qui si ens creiem els Països Catalans, normalment en la perifèria. Sense Vendrell a la Permanent la federació valenciana d'Esquerra no tindria la seu que té avui en dia, ni la implantació que té avui en dia, i molt menys, la militància que té avui en dia. Perquè Vendrell, des del principi ha vetllat per tal que el regionalime latent en bona part dels nostres dirigents no s'apoderada de la línia política i estratègica del partit. Els companys de les illes o de la Catalunya Nord vos diran el mateix.

Avui, el vot en contra de les llistes anomenades independentistes i encapçalades per Uriel Bertran i Joan Carretero, li ha donat un cop de puny directament en la cara a tots els militants del País Valencià, de les Illes, de la Catalunya, i dels Països Catalans. Com veieu, no incloc a l'altra llista en aquesta definició ( independentista, vull dir).

He de dir que no conec personalment a Vendrell més enllà d'haver-nos saludat o coincidit a alguna reunió. Per això el que me fa mal és que s'intente prescindir d'un patriota amb totes les lletres per enemistats personals i envejes, com ha estat el cas.

Potser Vendrell no és la persona que millor cau del món, però és que no ha de ser-ho. La seua feina és tota un altra: posar a cadascú al seu lloc, i fer-ho amb mà de ferro. I el problema, no ens enganyem, és que ho ha fet molt bé. I això, es paga.

Amb tot, cal que ens felicitem: ara ja no hi haurà cap obstacle per a que siga el proper Conseller de Cultura o Vicepresident de la Generalitat de Catalunya... Així que: felicitats Xavi!

2008-06-13T03:26:00.001+02:00

GONZALO ANAYA

MESQUIDA, EL PSOE I AIR BERLIN

2008-06-12T02:41:00.003+02:00

Hi ha molta gent figamolla que quan veuen a un ministre parlant en català ja estan contents i es creuen que viuen en un país normal com Suïssa on els parlamentaris saben totes les llengües oficials i els cantons es respecten els uns als altres. Per a molts catalans panxacontents, sentir parlar en català a un dirigent espanyol com Iglesias és com si els toquen cent euros al trio de la ONCE, els entren cosquerelles per l'esquena i ja es queden així per a tot el dia. I si damunt el ministre es diu Bernat, Carme o Antoni, el panxacontentisme ja es transmuta en orgasme.

Aquest és el cas de Biel Mesquida, un mallorquí de cap a peus, amb un accent força tancat i amb un nom molt català. Aquest senyor va ser director de la Guardia Civil ( i un català content diría "m'han partit la cella amb la porra però després s'han disculpat en català i tot!" ), i ara és Secretari d'Estat de Turisme.

I avui, aquest senyor mallorquí de tota la vida ha telefonat a l'impresentable del director d'Air Berlin. Per a exigir-los disculpes, molt emprenyat ell? No hija no!, que diria l'ilustre valencià de Burjassot Antonio Ozores, el va cridar per a demanar disculpes pel comportament del company Joan Puig. Jo no sé a vosaltres, però a mi me recorda a eixe capítol d'els Simpsons on viatgen a Austràlia i com Bart ofén la bandera australiana el govern del país exigeix a l'embaixada americana que l'entregue per a que li siga aplicat un càstic exemplar: cent patades al cul amb una bota extragran. L'embaixador diu que només amb una ja hi ha prou ( no cal deteriorar les relacions institucionals).

En fi, que una vegada més es confirma el que ja sabíem, que tot i que puntual i cojunturalment pugam coincidir, el PSOE ( i les seues marques electorals) és el veritable enemic d'aquest país.

Fins a quan la gent que el 25 d'abril que balla al son de les dolçaines i du estelades continuarà signant manifests per a que votem a Pla ( que en pau descanse) o a Alborch? Aquesta gent és la que ens salvarà el País? Per favor...

ROSA DÍEZ I AIR BERLIN

2008-06-10T04:04:00.004+02:00

Abans de res he de confesar que hi ha poca gent al planeta que me regugne més i que me provoque unes arcades més grans que la senyora de la que vaig a parlar. Ho dic ja perquè de vegades m'acusen de no ser imparcial...

"Estabamos todos y parió la abuela" que diuen els castellans. Ara resulta que la senyora aquesta està indignada perquè davant els atacs del "separatisme radical" el govern espanyol no ha eixit en defensa d'Air Berlin i del seu president. Que aquesta dona representa l'espanyolisme més ranci, de boina i trabuc, ja ho sabíem, que és una feixista convençuda, també; el que no sabíem és que sense ella saber-ho reconeix, implícitament que tots els qui no parlem espanyol no som espanyols. Lo senzill que és i lo que costa...

No vos resulta estrany que una ultra com ella no s'indigne quan s'ataca una llengua suposadament espanyola com és el català? Que diria la política ultra si aquests atacs haguéren estat contra el seu idioma, l'espanyol (i de las JONS, supose)?

Rosa Díez no deixa de ser un síntoma de l'infinit espanyolisme que supura el socialisme espanyol, una escreció eixida de mare que, gràcies a això mateix, ens deixa vore el que és realment el PSOE. El PSOE de Ibarra, Bono, Vazquez i el PSOE igual d'espanyol però a més a més cobard, de Chacón, Corbacho, Iceta, Iglesias, Alborch, Pla, Antich i Montilla.

Fins a quan la gent que el 25 d'abril que balla al son de les dolçaines i du estelades continuarà signant manifests per a que votem a Pla ( que en pau descanse) o a Alborch? Aquesta gent és la que ens salvarà el País? Per favor...

CONTINUEM...

2008-06-09T06:36:00.000+02:00

RESULTATS D'AVUI A VALÈNCIA

2008-06-08T04:20:00.003+02:00

Puigcercós i Ridao ja són els nous president i Secretari General d'Esquerra; era l'opció que jo havia triat, així que no cal que diga lo satisfet que estic amb el resultat. Ara és el moment en que TOTS hem de posar-nos a treballar en la mateixa direcció, i si és possible en la mateixa Permanent, millor. Però el fet que cal que la llista guanyadora integre gent de les altres no lleva que aquella gent que ha treballat contra el partit, mai pot estar a la direcció eixint del Congés. No crec que calga especificar més. Avui és un dia de celebració i això hem de fer. Respecte als resultats, parlen per sí mateixos.

Salut i independència!

RESULTATS D'AVUI A VALÈNCIA

- Puigcercós: 77.11%
- Carretero: 13.25%
- Benach: 10.54%
- Renyer: 1.20%

- Ridao: 72.29%
- Carandell: 12.05%
- Beltran: 10.54%
- Niubó: 3.61%

BOICOT A AIRBERLIN

2008-06-07T03:30:00.005+02:00

S'està organitzant un boicot a la low cost alemany davant les declaracions del seu impresentable president, un tal Joachim Hunold, l'objectiu és posicionar la imatge que acompanya a google i que ademés correga via mail, així que ja sabeu...

PREGUNTA PER A VISITANTS...

2008-06-07T03:24:00.003+02:00

Quina candidatura "oficialista" no ha pogut acreditar a ningú del País Valencià per a estar demà, l'anomenat "superdissabte", al col·legi electoral de VLC, que aplega als militants de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Turia, la Plana Alta, la Plana Baixa i la Costera?

PAISDEMIERDA.ORG

2008-06-06T04:07:00.002+02:00

Genial campanya organitzada contra la desinformació, com la que podeu vore al següent link, exemple de tendenciositat en un titular:
http://www.elpais.com/articulo/internacional/Israel/mata/nina/palestina/represalia/muerte/granjero/elpepuint/20080605elpepuint_16/Tes

"SOM ELS QUI TENIM LA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL MÉS EXHAUSTIVA"

2008-06-01T22:30:00.003+02:00

:o Crec que aquest és l'emoticó ( per cert, és així com es diu en català?) que expresa la cara que se m'ha posat quan he llegit la frase que encapçala aquest post i que en un moment de genialitat va dir la dirigent de Reagrupament Rut Carandell. La veritat és que, per exemple, els avals arreplegats per eixa candidatura a tot el País Valencià es poden contar amb els d'una mà; i per una vegada no estic exagerant, ho sé de primera mà i inclús podria enumerar-los... Així que he trobat diferents explicacions a la gloriosa frase:

- Ques estava exagerant fins al punt que es podria dir que estava mentint... però preferisc pensar que la exageració se li va anar de les mans...

- Que només es referia al Principat, la qual cosa sí es molt greu. No se suposa que és aquesta la candidatura més independentista i radical de totes? Potser si, però si tots els seus integrants de la candidatura pensen així la única Catalunya que independitzaran serà amb les fronteres del segle IX...

No sé, amb quina de les dues opcions hauria de quedar-me?

ELS PAÏSOS CATALANS CONMEMOREN EL 60 ANIVERSAR DE L'ESTAT D'ISRAEL

2008-06-01T22:28:00.002+02:00

REGAL REBUT

2008-05-27T23:06:00.003+02:00

Bocabadat m'he quedat quan he vist la foto que es veu ací dalt quan la he vist en forma de link en un comentari d'aquest mateix bloc... La veritat és que no sé d'on ha eixit la foto, però m'encanta el muntatge (ja no m'agrada tant la papada que se m'havia posat en el moment de fer-me la foto, però he de dir que ja m'he posat a sol·lucionar-ho i de moment anem bé, cinc quilos en dues setmanes). Bé, el cas és que l'artista ha restat anònim, així que tot i que me faig una idea de qui pot haver sigut... gràcies!

PREGUNTA PER A VISITANTS...

2008-05-27T22:54:00.005+02:00

Quin dirigent d'Esquerra i un dels abanderats del famós objectiu 2014 diu que en realitat a ell tant li fa si al final no hi pot haver referèndum i/o independència, ja que ell ja no estarà i no serà cosa seua...?

PREGUNTA PER A VISITANTS...

2008-05-23T11:39:00.004+02:00

Quant de temps tardarà la simpatiquísima Maria San Gil en donar el bot cap al costat de la seua bona amiga, la ultraespanyolista Rosa Díez i al seu partit, Unión Progreso y Democracia (àlies UPyD) ?

OBJECTIU 2014 ? NO, GRÀCIES

2008-05-22T11:47:00.003+02:00

Ja fa temps que volia escriure aquest post, però com sempre pasa, per unes coses o per altres, encara no l'havia escrit; i ara que ho faig semblarà que ho faig perquè he començat una nova croada, aquesta vegada contra Carod. I us assegure que no és així.

El cas és que ja fa temps que s'està parlant del 2014, de l'objectiu 2014, del referèndum que farem al 2014 i de coses per l'estil. En resum, el que s'està fent és, cal dir-ho clar, crear unes espectatives, sobretot entre el públic més jove, que no sabem ( o pitjor, si ho sabem ) si anem a poder complir. Des del primer moment en què vaig llegir l'entrevista on el Carod s'havia il·luminat ( i el que vull dir és que no s'havia consultat a l'Executiva del partit, el que vol dir que va ser una idea d'ell que ens hem hagut de menjar amb creïlles la resta del partit) va recordar-me a una de les frases més célebres del meu idolatrat Joan Fuster; parle de quan va dir allò de " o ara, o mai ". I, per una vegada es va equivocar; com s'ha demostrat, si no és ara, serà després. I si no és al 2014, serà després. Això si, sense aquells que ja s'hauran desilusionat al 2014.

Altres, com la candidatura Bertran-Renyer li han arreplegat el guant i s'han sumat a l'orgia d'optimisme del 2014. No sé, però allà ells, l'única cosa clara és que si no s'aconsegueix, el suicidi col·lectiu serà una opció per a molts independentistes de bona fe.

Sé que la política valenciana no interessa massa enllà lo Sénia, més enllà de les tres ratlles que ixen a Vilaweb, però per ací ja hem tingut un horitzó 2007, que va acabar amb tal hòstia que encara estem arreplegant les restes d'alguns. Així que jo me pregunte, aprendrem alguna vegada dels errors?

CAROD I UNES PARAULES DESAFORTUNADES

2008-05-18T19:59:00.003+02:00

Bocabadat m'he quedat amb les paraules que va dir ahir el President del partit i candidat en l'ombra Josep Lluís Carod-Rovira i que avui arreplega tota la premsa. Resulta que els vuit diputats que vam aconseguir l'anterior legislatura van ser gràcies únicament a que ell era el candidat en eixe moment, i que la devallada fins a tres diputats ( per cert, algú recorda que fa quatre anys i mig només en teniem un diputat?) ha estat el resultat de la política feta pel grup parlamentari de Madrid i de la mala campanya electoral... Ahir el President d'Esquerra va contraposar una Esquerra "de calçotada, de cops de volant, sense credibilitat, que canvia d'estratègia cada sis mesos, sense cultura de govern, i amb vocació marginal" representada per Ridao i Puigcercós i que és la responsable de la devallada electoral, a una Esquerra "seriosa i responsable" representada bàsicament per ell ( mirar la foto que acompanya el post). Sense ganes de molestar, però aquell moment era segurament el més dolç de la nostra història recent, el que vol dir que segurament, encara que haguérem presentat a Rodolfo Chikiliquatre, huriem tret eixe excelent resultat....

Sé que estem en campanya i que carod s'ha de resituar, però hi ha una ratlla que no es pot traspasar i ell ho ha fet. La nostra militància ni és tonta ni s'oblida facilment de les coses, així que confie que el Congrés pose a cadascú al lloc on ha d'estar.

PALESTINA AL COR?

2008-05-14T03:50:00.007+02:00

Aquest és el títol d'unes jornades que ha organitzat per a aquesta setmana el Consell de la Joventut de Barcelona, amb Núria Galan al cap. Per a més inri, he llegit que una de les estreles invitades al show era Lheila Khaled, antiga militant del terrorista Front Popular per l'Alliberament de Palestina i especialitzada en el segrest d'avions europeus durant els anys setanta, com un vol Roma-Atenes o un Amsterdam-Nova York. Elecció molt encertada, potser inclús podrà haver-nos fet quatre línies sobre com fer-li un pont a un Boeing 747. Sort que la UE, amb una miqueta de seny li ha denegat el visat.

De totes formes, el primer que me ve al cap seria: Palestina al cor... però de qui? Sé que tracte tema tabú i que, segurament, el recolzament de l'esquerra a Palestina és un dels tics i tabús més inamovibles possibles. No és que li tinga especial mania a eixe país, no és que no vullga que esdevinga un estat independent... el que pasa és que no sé per quina regla de tres els independentistes, o els catalans, o els esquerrans hem de tindre a Palestina al cor. El primer que no entenc és perquè el conflicte Israel-Palestina és l'únic del món on quasi se m'obliga a posicionar-me... segurament és per l'antisemitisme latent de l'esquerra europea, que d'alguna manera s'ha d'expresar. Per cert, que ja que m'obliguen, me posicione: per història, per raons polítiques i familiars, me declare amic d'Israel. Amb perdó.

Però independentment de les meues idees, llance una pregunta als que duen Palestina al cor: pernseu que allí hi ha un Comité de Solidaritat amb els Països Catalans, o fan setmanes culturals amb el títol Catalunya al cor, o que a les seues manifestacions van amb una manta morellana al coll o amb barretina (tal com passa amb la "palestina" ací)?

Crec que tots tenim la resposta.

PREGUNTA PER A VISITANTS...

2008-05-14T03:21:00.003+02:00

Quin candidat a la Secretaria General d'Esquerra va impulsar un document intern per tal que el partit retirara totes les llistes municipals al País Valencià que, gràcies als deus no va arribar a bon terme gràcies a la bona gent independentista del partit?

BLOCS AMB ESTRELLA = BLOCS ESTRELLATS

2008-05-12T02:36:00.002+02:00

Ahir algun "patriota de tomo i lomo" va deixar un comentari a aquest blog donant-me a conéixer una fantasmagorica web anomenada "Blocs amb Estrella"; segons em deia són "una colla de blocaires que compartim la simpatia per ERC però que discrepem de la línia de la direcció actual del partit (...) , amb l'objectiu de donar suport a la renovació d'Esquerra Republicana de Catalunya, un canvi que entenem només pot arribar de la mà de Joan Carretero i Rut Carandell".

Tot molt bonic tenint en conte que estem en plena campanya electoral dins el patit. Només falla una cosa en l'explicació: que ja fa temps que conec de la creació d'eixa web, i el millor de tot, que SÉ, que la majoria de blocaires preocupats que la formen, són militants de Convergència. Cal que afegisca alguna cosa més?

Sí, sols una més, la millor frase del comentari: " Vist que els mals de la situació actual que pateix Catalunya provenen en bona part de les decisions de Carod i Puicercós..." Genial, ho dic seriosament, la genialitat de la ment que ha parit aquesta frase es mereix, com a mínim, aparéixer a l'Enciclopèdia Catalana.

Per últim me diuen que si escric un article sobre aquesta web, el posaran a la seua web!!! Genial, ja no cal que acabe la carrera, ja en tinc prou.

En fi, que com diu el meu avi: quants cria la faria, i ella fina que fina... Per cert, que ningú crega que aquests són una colla de despistats o d'homenicacos covergents que volen clavar cullerà, no. Aquesta web ha eixit des de la candidatura carreterista i ells en són els responsables.

PREGUNTA PER A VISITANTS...

2008-05-12T02:30:00.002+02:00

Quin candidat actual a la Presidència d'Esquerra, i llavors militant de Catalunya Lliure, va anar a visitar a Núria Cadenas a la presó "de part" del GAL Rafael Vera per dir-li que si els deia noms de militants de Terra Lliure la traurien d'allí? Per cert, que aquesta li va dir que no tenien res a parlar...

PREGUNTA PER A VISITANTS...

2008-05-06T13:04:00.002+02:00

Quin candidat a la Presidència d'Esquerra era l'home del GAL Rafael Vera durant els primers anys noranta durant el procés de detenció i desarmament dels membres de Terra Lliure?

ALACANT, 26 D'ABRIL

2008-04-29T15:56:00.002+02:00

Aquesta foto va ser presa aquest darrer dissabte a Alacant, durant la manifestació conmemorativa del 25 d'abril. Va ser presa per Alerta Solidària, qui l'ha donat a conèixer. Sembla ser que per a més inri, quan la gent va anar a avisar la Polocia Nazional, la qual va estar provocant tota la vesprada als manifestants, aquesta els va dir que els que tenien que fer era "apartarse para no estar en la linea de fuego".

Què més es pot dir? Crec que res, simplement que es confirma el que ja sabíem, que estan ací, que són molts i que van a per nosaltres. Així que sols ens queda una eixida: fer-los fora per tots els mitjans possibles.

ESQUERRA: DE SALSES A GUARDAMAR I DE FRAGA A MAÓ

2008-04-04T02:00:00.002+02:00

Fa pocs dies Esquerra va assolir una fita històrica: per primera vegada hi haurà un regidor independentista a l'ajuntament de Perpinyà, Enric Vilanova. Aquest es suma als altres regidors independentistes aconseguits a Fontpedrosa (Jaume Prost), Fillols (Isabel Duran), Vallestavià (Joan Pere Garcia i Joël Scheepmaker) i Portvendrés, amb en Lluís Nivet.

Es confirma l'aposta d'Esquerra pels Països Catalans, i es confirma que Esquerra té un espai propi i diferenciat a tot el territori nacional. Sempre és una bona notícia quan ix escollit un nou regidor, però si aquest ve de la periferia és distint, és molt especial. És important que, en aquests moments en que una petita part del partit que questiona la conveniència de ser ( que no d'existir) a la Catalunya Nord, al País Valencià i a les Illes tira endavant una candidatura a la Secretaria General quede marcat, a foc, el territori nacional. Ara més que mai, i ens diguen el que ens diguen ( que si l'independentisme no té futur fora del Principat, que li restem vots a l'esquerra...) cal reforçar l'estratègia d'Esquerra a tots els Països Catalans, perquè sense la nació sencera mai hi haurà independència. De ningú.

PER CONTINUAR SUMANT, EN UNA ESQUERRA OBERTA I POSITIVA

2008-03-19T20:10:00.005+01:00

Esquerra ha tancat el cicle electoral 2006-2008 amb uns resultats molt per sota dels previstos. Es clou una etapa liderada, des del 1996, per Josep-Lluís Carod-Rovira que ha situat Esquerra com a una important força de govern al món municipal i a la Generalitat de Catalunya i amb presència institucional per primer cop a les Illes Balears.

Amb el creixement del partit i l'augment de la consciència social i nacional que detecten totes les anàlisis sociològiques convé que Esquerra esdevingui un gran partit fort, modern i obert a moltes més aportacions especialment les de les generacions més joves. És per això que cal que tot el capital humà d'Esquerra s'aprofiti amb la màxima eficiència. Ara toca iniciar una nova etapa, recuperar la il·lusió amb un lideratge renovat que encari amb força el nou cicle polític que s'encetarà amb les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.

Les persones sotasignades, estem fermament convençudes que en aquesta nova etapa, d'il·lusió renovada, Josep-Lluís Carod-Rovira ha de liderar el discurs ideològic del partit, mentre el lideratge polític i electoral ha de correspondre a Joan Puigcercós. La capacitat del primer d'innovació i de comunicació, i la capacitat del segon, de treball en equip i de defensa de les polítiques del partit en la quotidianitat, tant als Parlaments com al Govern, han de permetre sumar el millor de les seves qualitats amb la dels quadres més preparats d'Esquerra per portar el partit al lideratge de les idees als Països Catalans i a la majoria social i política de l'esquerra independentista.

Hem de ser capaços de fer els canvis necessaris de forma responsable, constructiva, positiva i amb unitat.

Els sotasignats estem disposats a comprometre'ns en el proper Congrés Nacional d'Esquerra, amb els dirigents que comparteixin aquests plantejaments.

REFLEXIONS ELCTORALS (III): EL VOT DE LA POR

2008-03-19T03:50:00.003+01:00

Des d'Esquerra estem acostumats a afrontar una campanya electoral com un debat d'idees i de propostes. Ens guiem per la raó i així ens sentim còmodes. Però aquesta campanya no ha estat precisament una campanya massa "ilustrada"; les idees polítiques han brillat per la seua absència, deixant pas a un sentiment, induit, contra el que poc es pot fer: la por.

A la por és a lo que han jugat tant el PP com el PSOE; el PP diguent que es trenca Espanya, que encarem una crisi econòmica, que ens volen furtar l'aigua ( ja no és la paella), que es persegueix el castellà... i el PSOE, amb el seu mestratge dels eslògans i del marketing, ho ha resumit en una frase brutal: ells tornen.

Fa molt poquet vaig estar pel Principat i he pogu vore in situ la campanya del PSOE per allà: hi havia una autèntica plaga de tanques electorals amb dos missatges en aquesta línia:
- "si tu no hi vas, ells tornen" , adornar amb unes figures a l'estil de la caratula de Reservoir Dogs, i un altre,
- "indecís? escolta la COPE pel matí"

Aquesta ha estat la campanya socialista, rematada el mateix diumenge electoral per la portada del suplement d' El País amb una foto de Rouco-Varela apareguent d'entre les tenebres qual Nosferatu, i un senzill titular: Vuelve

I una important part de l'electoral catalanista ha fet "mare em cague" (que diu Barres) i ha anat a votar al PSOE. Per cert, alguns dels quals, m'ho han confesat, van criticar amargament que Esquerra fera president a Montilla.

Ara és quan entren els remordiments, però no es pot fer res, sols esperar a les europees, i resarcir-se.

REFLEXIONS ELECTORALS (II): ABSTENCIÓ = 4 DIPUTATS MÉS PER AL PSOE

2008-03-19T02:55:00.002+01:00

Abans de les eleccions ja vaig escriure un post parlant sobre l'abstenció, i la veritat és que algú començarà a pensar que tinc una fixació especial, però encara que ho semble, no és així. En fi, des de distintes vesants de l'independentisme es va apostar per l'abstencionisme, fent un mimetisme absurd en uns casos amb els bascos i veient eixa opció com la millor per a aturar el creixement d'Esquerra uns altres. I per suposat, aquells que s'han abstingut conscientment com una forma de protesta davant moltes coses i que mai sabrem, ja que no s'han pronunciat a les urnes, però que no és dificil esdevinar: l'estafa de l'Estatut, el mangoneo del PSOE, la inestabilitat en certs moments d'Esquerra al Govern...

En fi, a aquests darrers és a qui vull adreçar-me per a que reflexionen; si agafem els resultats electorals al Principat ens adonem que falten vots; baixen centenars de milers de vots Esquerra, CiU, IC... i en canvi, el PSOE sols puja unes poques decenes de milers. Això sí, guanya quatre diputats que són absolutament d'or per als socialistes. Paradògicament l'abstenció dels independentistes li ha donat quatre diputats més al partit de Corbacho, Alfonso Guerra, Bono i Ibarra. Enhorabona, mai l'independentisme havia fet tant per l'Espanya una, gran i lliure.

Està clar que els independentistes no han de votar Esquerra per obligació, però la regla número u d'un independentista ha de ser, ni per activa ni per pasiva, beneficiar els interessos espanyols. I en aquest cas, ens agrade o no, ho hem fet.

REFLEXIONS ELECTORALS (I): PAL

2008-03-11T20:21:00.002+01:00

Està clar, pal a tota l'esquerra (perdoneu-me que no conte dins aquest paquet al PSOE). Que anaven a ser unes eleccions bipolaritzades estava clar, que Esquerra podia baixar també, que IU-EU no aguantaria el grup parlamentari, també, i que el Bloc se la pegaria, també... però que la magnitud del colp anava a ser tan contundent, pocs ho imaginaven.

Esquerra ha perdut el grup parlamentari ( de moment), passant a 3 diputats, el que ha causat cert terratrémol entre molts companys de partit. Però no passa res, el que hem fet malament es pot arreglar i tornar a pujar; cal recordar que, ara fa cinc anys, Esquerra només tenia un diputat a Madrid, el que vol dir que ara, la nostra base electoral ja no és un, sinó tres, cosa que crec ens ha d'alegrar. Possiblement els vuit diputats van ser un souflé que no hem sabut mantenir ahí dalt.

Respecte als resultats valencians, què dir... el PSOE i el PP han sabut jugar amb la por de l'electorat. Perquè no ens enganyem, el vot de centre és el que ha unflat al PP; és lo que té crear por: que es trenca Espanya, que no ens volen donar aigua, que la inmigració, que la delinqüència, crisi econòmica, que venen els catalanistes... i la gent de centre s'espanta i demana ordre, i l'ordre, és el PP). I el PSOE, per suposat, ha creat la por de que venia el PP... el més graciós del cas és que qui ha caigut en el parany, qui s'ha mostrat com més poregós és l'electorat en teoria nacionalista. I no és una suposició meua, és que fins i tot ho reconeixen ( i parle d'alguns dels patums en que qui llegeix açò pot pensar). Però no és res de nou; i sinó, repaseu el llistat que recolzava a Carmen Alborch...

En fi, que des d'Esquerra ens hem equivocat i ho sabem. Que potser no hem atinat el missatge i el moment, però que tot té solució. I jo almenys, estic convençut que el nostre votant que se n'ha anat, tornarà. I a treballar, que hi ha molt a fer.

ABSTENCIÓ? NO GRÀCIES

2008-03-04T13:33:00.003+01:00

Tot i que ho puga semblar no vaig a parlar sobre l'estratègia de Mariano i els seus compinxes per a guanyar les eleccions, tan bé expresada pel senyor Elorriaga. No, m'estic referint a aquells que des de la suposada i autoanomenada "Esquerra Independentista" demanen l'abstenció per a aquestes eleccions.

Abans de res, exprese el meu respecte pels que promulguen aquesta opció i sobretot pels qui la exercixen, ja siga per convinciment polític o perquè els dona gossera eixir de casa un diumenge. Però que ho respecte no significa que no ho critique; i ho critique per diverses raons.

Primer, per què un partit independentista es presenta a unes eleccions municipals però no pot fer-ho a les anomenades generals? Totes dues són convocades pel Ministeri de l'Interior, així que agraïria si algun proabstencionista m'ho poguera explicar...

I segón, ja que sempre estem (estan) mirant amb ullets propis del gatet d'Shrek el que fan els veïns abertzales d'Euskadi, com és que ningú veu que per lo que estan empresonant als membres de ANV és precisament per voler presentar-se a les eleccions? Siguem seriosos, que li fa més mal a l'estat espanyol, que hi haja una abstenció del 16%, o cuatre diputats d'HB a Madrid com al 86, entre ells un de Navarra?

En fi, per què enganyar-nos... tots sabem que si els qui ara volen que els independentistes es queden a casa tingueren possibilitats materials de presentar-se, ho farien. I sinó, si els independentistes de debò no van a Madrid, que hagéren fet si Catalunya Lliure en la seua època, o el BEAN haguéren tret diputat? Doncs això. Sols hi ha un vot possible en clau nacional: votem esquerra!

ESQUERRA, L'EVOLUCIÓ IMPARABLE

2008-02-28T19:50:00.003+01:00

BON DIA KOSOVO

2008-02-19T02:26:00.003+01:00

Ahir va començar el dia amb un nou estat a Europa, Kosovo, per fi, declarava la seua independència respecte a Serbia. Per a qualsevol independentista la creació d'un nou estat és sempre una bona notícia, sobretot si és al centre d'Europa... però no ens enganyem, aquesta declaració d'independència no ens apropa, ni un pam, cap a la nostra independència.
La veritat, no deixa de ser una cosa quasi quotidiana que una part de l'antiga Iugoslàvia es declare independent. Ara bé, el dia que Flandes o Escòcia aconseguisquen el seu alliberament nacional... la cosa serà tota un altra, el mapa de la vella Europa haurà canviat radicalment. I en un context absolutament semblant al nostre.

És curiós també comprobar com Espanya, per a seguir fidel a les seues tradicions, s'alinea amb els estats més moderns del continent en el seu no reconeixement de l'estat kosovar: Grècia, Rumania i Turquia. Bravo Espanya! Realment és dificil entendre l'autisme espanyol, ja que en aquests casos, al final sempre s'acava reconeixent al nou estat.

Per cert, que el primer estat en reconèixer Kosovo han estat els Estats Units, com sempre, el que me dú a llançar una reflexió: segur que anar a protestar quan arriba un vaixell de la marina nordamericana ens ajudarà a alliberar-nos?

Amb tot, no hem de deixar un petit aspecte de banda: Kosovo sempre ha estat part de Sèrbia, constituïnt una part esencial de la nació sèrbia. Però, que ha passat? És molt senzill, succesives onades d'inmigrants albanesos han variat irreversiblemnt el paisatge lingüístic i ètnic, de forma que els albano-kosovars s'han convertit en una majoria.
Pensem una situació més o menys semblants ( encara que ja sé que irreal): imagineu que els andalusos que van arribar a Alacant o a Barcelona decideixen proclamar en una d'aquestes províncies una Republica Andalusa independent? Sent a casa nostra estariem tan d'acord amb aquesta independència absolutament legítima?

ESPANYANOMAPANYA.ES

2008-02-12T01:42:00.000+01:00

Fa uns dies me van enviar per mail amb una iniciativa realment genial. Però anem a pams; fa uns mesos el Gobierno de España ( y de las JONS) va llançar una curiosa i simpàtica iniciativa: tots els joves menors de 30 anys tindran, gratuïtament i durant un any, un domini .es
Com que al país ocupant la majoria de dominis era .com, el ministre d'industria, el "català" Joan Clos va pensar: anem a regalar alguns dominis, que no es diga que sóc nacionalista!
I ahí està la campanya; tots els menor de 30 ja podeu registrar el vostre . es a la web www.jovenesenred.es.
Però com que als catalans això del .es ensés aliè i , a la vegada, no ens agrada desperdiciar res que siga de bades, us propose que registreu avui mateix el vostre registre, i per si no se vos ocurrix res, ahí van algunes idees:

espanyanomapanya.es
espanyametanga.es
espanyaperavosaltres.es
foradaci.es
espanyameroba.es
quinacampanyamescutre.es
espanyatienecaspa.es
espanyaydelasjons.es
fuckingspain.es
dontvisitspain.es
wearenotspanish.es
espanyaesrara.es
espanyaescutre.es

POLICIA NACIONAL: EL BRAÇ ARMAT DEL PSOE

2008-01-29T01:31:00.000+01:00

Des de fa trenta anys els independentistes del País Valencià (també els no independentistes) venim sofrint les agressions de l'extrema dreta blavera valenciana amb la total impunitat del govern, ja siga de la UCD, del PP o del PSOE.

El que diferència als tres partits són els moments; així, el PSOE comença a governar en plena transició i governa fins a ben entrats els noranta. És a dir, les tasques de depuració en la polícia d'una dictadura que haguera fet tota democràcia normal li tocava fer-les a Felipe i als seus compinxes.

La diferència és que Espanya no és una democràcia normal i el PSOE tampoc. Així, ja els anava bé conservar en la direcció de la policia a tota l'extrema dreta franquista: algú havia de fer la feina bruta.

La fi dels setanta i els vuitanta van ser els anys de plom de la política valenciana: València va arribar a ser el lloc d'Europa amb més violència política, sols superat per Irlanda i Euskadi. Van ser els anys dels assalts a l'Ajuntament de València i de la Generalitat, de la crema de llibres, de les bombes a Fuster, a 3i4, a Sanchis Guarner, dels atacs a Enric Valor... és curiós, però dels anomenats "santíssima trinitat del nacionalisme valencià", és a dir: Fuster, Guarner i Estellés, sols aquest últim es va lliurar dels atacs de la extrema dreta valenciana. Quina casualitat, l'únic d'ells amb carnet del PSOE...

El PSOE, encapçalat per Alfonso Guerra i amb el silenci còmplice dels Ernest Lluch, Alfons Cucó, Joan Lerma, Vicent Soler... va permetre tota la violència de l'extrema dreta valenciana, alineada i coordinada amb la Policia Nacional. A més a més, des de les més altes instàncies del PSOE es va programar tota la trama de finançament del blaverisme radical.

Anys més tard, i vist el bon resultat en la utilització dels claveguerams de l'Estat, els carrecs socialistes del ministeri de l'Interior van organitzar el GAL donant un pas més: l'eliminació física d'abertzales bascs.

Avui en dia les coses han canviat, ja no es pot organitzar un nou GAL, així que cal canviar la força de xoc socialista: torna a ser la Policia Nacional. Però sí que es pot consentir una violència de més baixa intensitat contra els independentistes; i és que una cosa està clara, l'estat espanyol no pot resistir l'arrelament d'una força com Esquerra al País Valencià, això desmonta tota la seua teoria nacional.

Per sort, no tenen res que fer. Esquerra està ací per a quedar-se. Som l'evolució imparable.

Eau de Carrogne

2008-01-15T16:54:00.000+01:00

Avui ha eixit en la premsa que el PSC (sic) va presentar ahir la seua colònia, tal com fan altres grans empreses com Zara o Singapore Airlines, que ja han creat i patentat els seus olors corporatius per a que així quan entrem a les seues botigues o als seus avions identifiquem on estem de primeres.

És curiosa la iniciativa del PSC (sic), com a mínim és original; la veritat és que vots no els donarà cap ni un, però si la intenció era eixir a la premsa, doncs ja ho han aconseguit. Al cap i a la fi, la intenció de tota campanya electoral i/o acció publicitària, és centrar el focus de l'atenció sobre tú.

I parlant d'Iniciativa, perdó, iniciativa, també ha eixit a la premsa que l'ala oficial d'IU al País Valencià, líderada per Glòria Marcos, ja ha triat el nom que utilitzarà per a les eleccions generals espanyoles ( ja sabeu que la llei electoral valenciana no escrita prohibeix utilitzar el mateix nom en dues eleccions diferents). S'anomenaran Esquerra Unida i Republicana...

La veritat és que no puc dir que me sorprenga aquest nivell de carronyeria política, i vaig a dir perquè: com algú sap, en les darreres eleccions autonòmiques, Esquerra del País Valencià va començar a utilitzar un claim publicitari ( una subfrase a l'estil "connecting people" ) que deia: "Esquerra. Republicana, valenciana i d'esquerres. Com tu"

La veritat és que a tots ens va agradar d'una forma entusiasta, i més encara quan vam vore que als autobusos de VLC la propaganda d'IU deia: "Esquerra Unida. Republicana, ecologista, valenciana, feminista, d'esquerres." La veritat és que al partit ningú no ens vam enfadar, som conscients de les penúries econòmiques i ideològiques per les que pasa la federació valenciana d'IU i clar, és normal que no es gasten els titos ens contractar empreses publicitaries, amb lo senzill que és copiar els altres!

En fi, una cosa queda clara: segurament la majoria de les visites a les webs d'Esquerra provenen del carrer Taula de Canvis i voltants, a l'espera que als xics d'Esquerra se'ls ocurrisca alguna cosa que fer. Per cert, des d'ací aprofite per saludar als companys d'IU que ens estaran llegint.

Per això vull la independència.cat

2007-12-16T20:07:00.001+01:00

MADRID, RESTAURANT HORCHER

2007-12-14T18:48:00.000+01:00

L'any 1904 el senyor Gustav Horcher va obrir el restaurant del mateix nom en ple centre de la ciutat de Berlí; ben aviat va començar a tindre com a clients habituals a la clase alta de la ciutat, tant a l'alta burgesia com a part de la clase política berlinenca ( la dreta, per a ser més exactes).

L'èxit del restaurant es va consolidar amb els anys, però sobretot ho va fer a partir dels anys trenta, quan els dirigents del NSDAP comencen a freqüentar el ja famós restaurant per a celebrar algunes de les més importants i secretes reunions de l'època a la capital alemanya.

L'explendor del restaurant va durar fins el començament de la II Guerra Mundial, quan la clientela comença a caure i el clima a Alemanya comença a fer-se cada vegada més irrespirable. Així, al 1943 el propietari decideix canviar de ciutat i obrir el seu restaurant a l'Espanya "grande y libre", a Madrid.

Des de ben aviat, i gràcies als anteriors contactes del propietari, el Horcher renaix de les seues cendres i es converteix en un dels restaurants preferits dels caps del Movimiento i del franquisme. L'any 1944, amb la derrota alemanya es produeix la gran fugida dels criminals nazis en diverses direccions, entre elles, Espanya i Itàlia.

Gràcies a diverses xarxes secretes com Odessa, els serveis secrets vaticans i entitats com la Creu Roja Internacional, els criminals de guerra aconsegueixen noves identitats en països sudamericans.

La principal base d'Odessa al sud d'Europa és Madrid, on s'instala un dels grans ídols nazis ( i posterior delator i col·laborador del Mossad), Otto Skorzeny. Aquest dirigeix Odessa des de la capital espanyola, i més concretament, des del restaurant Horcher.

Quina va ser la meua sorpresa quan vaig enterar-me que aquest restaurant, avui regentat per Gustav Horcher III, és el favorit per a celebrar les grans conspiracions, reunions secretes i no tant secretes del nostre ex-president, Eduardo Zaplana. I jo me pregunte, què serà que la dreta no deixa de ser un cercle on, al cap i a la fi, tots coincideixen en algun punt?

2007-12-02T18:39:00.000+01:00

" Existeixen cinc notes en l'escala musical, però les seues variacions no poden sentir-se. Sols existeixen cinc colors bàsics, però els seus tons són tan nombrosos que no es poden vore. Sols hi ha cinc gustos bàsics, però les seues variants són tantes que no poden ser asaborides. Sols hi ha dos clases de càrregues en la batalla: l'atac extraordinari i l'atac directe ordinari, però les variants són innumerables. Allò ortodox i allò heterodox s'originen recíprocament, com un cercle sense començament ni fi."

Sun Tzu,
L'Art de la Guerra.

LA VIA FLAMENCA

2007-11-06T11:50:00.000+01:00

Una de les meues séries de televisió favorites és "Malcom in the Middle", série que segur la majoria conegueu, però que per a qui no la conega, li recomane que la veja només puga a Antena3 o a FOX. Bé, el cas que en un capítol, Malcom diu una frase que ens ve al pèl per a aquest post; parlant del sistema educatiu per a xiquets superdotats diu: "potser no es pot véncer al sistema, però es por inutilitzar"

Açò, bàsicament, és el que porten fent quasi 150 dies els partits flamencs: inutilitzar el sistema polític belga. Però com que potser me precipite, anem a donar-li una ràpida repasada a com està la cosa per allí: el sistema electoral belga determina que el govern de l'estat ha d'estar compost per una part flamenca i un altra valona, el que obliga als partits d'ambdues comunitats a pactar el govern (no com ací, on són els espanyols els que ens governen). Doncs bé, en les darreres eleccions de juny, la coalició que governava a Bèlgica fins a llavors, formada per liberals flamencs i socialdemòcrates valons, van ser derrotats.

Els grans vencedors van ser els democristians flamencs, el CD&V, que anaven en coalició amb els "altres" independentistes de la Nieuw Vlaams Alliantie (N-VA). Per la seua banda, el Vlaams Belang, antic Vlaams Block, pràcticament es va quedar igual com estava. Per cert, sobre aquest partit he d'escriure quatre ratlles, però serà un altre dia.

El cas és que després de sis mesos els belgues continuen sense haver format govern. No és la primera vegada que els flamencs fan aquesta maniobra per a forçar canvis estructurals en l'estat i en la seua organització, ja ho van fer en dues ocasions entre els setanta i els noranta. La diferència és que en 1970 es partia d'un estat unitari i era molt fàcil cedir a una major autonomia dels flamencs. Ara, 37 anys després del que es parla és dels pasos previs a una independència de facto. Perquè com diuen a Bèlgica, la pregunta no és si es dividiran en dos estats, sinó quan.

Potser des d'ací baix podriem aprendre a inutilitzar el sistema polític espanyol; encara que no ho semble el sistema electoral ens és més propici del que puga semblar. Ara el que toca és estudiar les fórmules per a emular als companys flamencs.