Diego Gómez, mestre
Xavi Sarrià, cantant
Josep Nadal, cantant
Pau Alabajos, cantant
Pep Gimeno, cantant
Ferran Archilés, professor
Vicent Flor, professor
Isabel Clara-Simó, escriptora exiliada al Principat
Vicent Olmos, editor
I ara, jo me pregunte, com és possible que entre els nous líders valencianistes no hi ha cap polític? com es redreçarà el País? li tirarem llibres i discos als del PP? En fi, res de nou en un diari com el Levante. Però com a mínim, ens convida a fer alguna reflexió.
1. La nova cara del valencianisme són profes ( amb tots els meus respectes, que no se'm malinterprete ), escriptors i cantants, ni economistes, ni polítics, ni empresaris. Ergo el valencianisme i/o nacionalisme només val per a parlar de cultureta i per a tocar la dolçaina. Molt en la línia de la secció del mateix diari "El Dau", escrita en valencià i que només tracta temes folclòrics i valencianeristes.
2. La premsa, i els mitjans de comunicació són el quart poder, i en tant que poder, entren en immediata competència amb la resta de poders, i el polític n'és un, i segurament, el més important de tots, ja que és el que guia tots els aspectes del dia a dia. Als mitjans no els interessa un poder polític fort. Pensem, qui marca la línia política a qui: el PSOE a El País o El País al PSOE?
3. Els diaris pertanyen a empreses privades, empreses que responen, únicament, als seus interessos particulars. Per tant, no ens hem de sorprendre ni escandalitzar per fets tendenciosos o parcials. Tot i que puga sonar mal, els mitjans de comunicació són el que el seu nom indica: mitjans. Mitjans que es poden aprofitar al nostre favor, perquè de lo contrari, actuaran a la nostra contra, que és el punt on ens trobem avui en dia. Ara, la qüestió és: podem fer alguna cosa al respecte? Tenim la capacitat d'impulsar els nostres propis mitjans?
0 comentaris:
Publica un comentari