Sincerament, no crec que la realitat vaja per ahí. Per a començar, caldria dir que el blaverisme no pot mai impregnar el valencianisme, sols l'espanyolisme pot fer-ho. Perquè, que cosa és sinó el blaverisme? Espanyolisme adornat amb unes pinzellades de blau, algunes floretes i poca cosa més. Reconéixer la existència del blaverisme com una branca, tot i que siga molt primeta, del valencianisme, és una perversió de la història i de la realitat.
Diu Flor que el blaverisme ha mort d'èxit en haver impregnat els partits; bé, partint de la base de la no existència del blaverisme dins el valencianisme, allò que ha impregnat els partits ( imagine que es referix al PP i PSOE ) ha estat l'espanyolisme, com no pot ser d'altra forma, ja que són dos partits espanyols amb una consciència nacional semblant a la de la Fallera major infantil de València.
I està el Bloc, qui fa/té una mena de nacionalisme estatutari: bandera amb el blau, Comunitat Valenciana i Himne regional. En aquesta pel·lícula interpretaria el paper del jueu en l'Alemanya nazi que demana perdó per existir i intenta ser menys jueu per vore si aixina el deixen tranquil. Els resultats els podeu vore en fets com els de la processó del passat 9 d'octubre.
Si l'espanyolisme ha avançat ha estat per la feblesa dels partits valencianistes, donant coartada valencianista als partits espanyolistes com el PSOE, mai més PSPV.
Calen partits forts, sense por de reconéixer el que som i el que volem. Cal retornar als origens, resetejar i començar de nou.
1 comentaris:
Molt bon article!
Publica un comentari