VÍCTOR ALEXANDRE, EL NOSTRE PEDRO J.

Des de fa un grapat d'anys hi ha un personatge al món de l'espanyolisme que me dona un especial repelús i inclús vosera; parle del director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, àlies "el corpinyos", àlies "como ha quedado el Barça?".

El meu despreci cap a ell no és pel seu ultraespanyolisme, pèl seu feixisme o pel seu cinísme, no. La veritat és que està en el seu dret a l'igual que jo estic en el meu dret de ser independentista en el sentit espanyol del terme ( no sols vullc independitzar-me, sinó que si per mi fora primer entraria a Espanya, la saquejaria i la cremaria, és a dir, com ells féren a Xàtiva per exemple). Com deia, el meu despreci cap a ell no va per ahí, sinó per voler fer política sense estar en un partit, per voler fer política des de la seua tribuna mediàtica sense mai presentar-se a unes eleccions. Ell, des del seu diari, intentant teledirigir ara a Rajoy, ara a Rosa Díez i demà qui sap a qui.

Doncs bé, avui, després de l'entrevista que he llegit a l'Avui m'he acabat de convéncer d'una cosa que ja habia pensat moltes vegades, que el que és Pedro J. a l'espanyolisme ho és Víctor Alexandre a l'independentisme. Ho sent molt, sé que toque un dels tòtems de l'independentisme, però ell també està exposat a la crítica.

A l'entrevista no diu res de nou, i la veritat és que pega per igual a Esquerra i a CiU, però fa una cosa a la que pel que es veu li ha agafat el gustet els darrers mesos: fiscalitzar el treball dels altres, voler fer política sense embrutar-se les mans, i tirar merda sobre els que pringuen dia a dia per les idees que ell diu defensar ( això sí, des de sa casa i amb un ordinador entre les mans ).

En fi, que per fi hem trobat al nostre particular Pedro J. , però no ens resignem, potser algun dia serà valent i donarà un pas endavant i es pringarà com sí han fet Ramón Tremosa o l'Oriol Junqueras.