PER CONTINUAR SUMANT, EN UNA ESQUERRA OBERTA I POSITIVA

Esquerra ha tancat el cicle electoral 2006-2008 amb uns resultats molt per sota dels previstos. Es clou una etapa liderada, des del 1996, per Josep-Lluís Carod-Rovira que ha situat Esquerra com a una important força de govern al món municipal i a la Generalitat de Catalunya i amb presència institucional per primer cop a les Illes Balears.

Amb el creixement del partit i l'augment de la consciència social i nacional que detecten totes les anàlisis sociològiques convé que Esquerra esdevingui un gran partit fort, modern i obert a moltes més aportacions especialment les de les generacions més joves. És per això que cal que tot el capital humà d'Esquerra s'aprofiti amb la màxima eficiència. Ara toca iniciar una nova etapa, recuperar la il·lusió amb un lideratge renovat que encari amb força el nou cicle polític que s'encetarà amb les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.

Les persones sotasignades, estem fermament convençudes que en aquesta nova etapa, d'il·lusió renovada, Josep-Lluís Carod-Rovira ha de liderar el discurs ideològic del partit, mentre el lideratge polític i electoral ha de correspondre a Joan Puigcercós. La capacitat del primer d'innovació i de comunicació, i la capacitat del segon, de treball en equip i de defensa de les polítiques del partit en la quotidianitat, tant als Parlaments com al Govern, han de permetre sumar el millor de les seves qualitats amb la dels quadres més preparats d'Esquerra per portar el partit al lideratge de les idees als Països Catalans i a la majoria social i política de l'esquerra independentista.

Hem de ser capaços de fer els canvis necessaris de forma responsable, constructiva, positiva i amb unitat.

Els sotasignats estem disposats a comprometre'ns en el proper Congrés Nacional d'Esquerra, amb els dirigents que comparteixin aquests plantejaments.

REFLEXIONS ELCTORALS (III): EL VOT DE LA POR

Des d'Esquerra estem acostumats a afrontar una campanya electoral com un debat d'idees i de propostes. Ens guiem per la raó i així ens sentim còmodes. Però aquesta campanya no ha estat precisament una campanya massa "ilustrada"; les idees polítiques han brillat per la seua absència, deixant pas a un sentiment, induit, contra el que poc es pot fer: la por.

A la por és a lo que han jugat tant el PP com el PSOE; el PP diguent que es trenca Espanya, que encarem una crisi econòmica, que ens volen furtar l'aigua ( ja no és la paella), que es persegueix el castellà... i el PSOE, amb el seu mestratge dels eslògans i del marketing, ho ha resumit en una frase brutal: ells tornen.

Fa molt poquet vaig estar pel Principat i he pogu vore in situ la campanya del PSOE per allà: hi havia una autèntica plaga de tanques electorals amb dos missatges en aquesta línia:
- "si tu no hi vas, ells tornen" , adornar amb unes figures a l'estil de la caratula de Reservoir Dogs, i un altre,
- "indecís? escolta la COPE pel matí"

Aquesta ha estat la campanya socialista, rematada el mateix diumenge electoral per la portada del suplement d' El País amb una foto de Rouco-Varela apareguent d'entre les tenebres qual Nosferatu, i un senzill titular: Vuelve

I una important part de l'electoral catalanista ha fet "mare em cague" (que diu Barres) i ha anat a votar al PSOE. Per cert, alguns dels quals, m'ho han confesat, van criticar amargament que Esquerra fera president a Montilla.

Ara és quan entren els remordiments, però no es pot fer res, sols esperar a les europees, i resarcir-se.

REFLEXIONS ELECTORALS (II): ABSTENCIÓ = 4 DIPUTATS MÉS PER AL PSOE

Abans de les eleccions ja vaig escriure un post parlant sobre l'abstenció, i la veritat és que algú començarà a pensar que tinc una fixació especial, però encara que ho semble, no és així. En fi, des de distintes vesants de l'independentisme es va apostar per l'abstencionisme, fent un mimetisme absurd en uns casos amb els bascos i veient eixa opció com la millor per a aturar el creixement d'Esquerra uns altres. I per suposat, aquells que s'han abstingut conscientment com una forma de protesta davant moltes coses i que mai sabrem, ja que no s'han pronunciat a les urnes, però que no és dificil esdevinar: l'estafa de l'Estatut, el mangoneo del PSOE, la inestabilitat en certs moments d'Esquerra al Govern...

En fi, a aquests darrers és a qui vull adreçar-me per a que reflexionen; si agafem els resultats electorals al Principat ens adonem que falten vots; baixen centenars de milers de vots Esquerra, CiU, IC... i en canvi, el PSOE sols puja unes poques decenes de milers. Això sí, guanya quatre diputats que són absolutament d'or per als socialistes. Paradògicament l'abstenció dels independentistes li ha donat quatre diputats més al partit de Corbacho, Alfonso Guerra, Bono i Ibarra. Enhorabona, mai l'independentisme havia fet tant per l'Espanya una, gran i lliure.

Està clar que els independentistes no han de votar Esquerra per obligació, però la regla número u d'un independentista ha de ser, ni per activa ni per pasiva, beneficiar els interessos espanyols. I en aquest cas, ens agrade o no, ho hem fet.

REFLEXIONS ELECTORALS (I): PAL

Està clar, pal a tota l'esquerra (perdoneu-me que no conte dins aquest paquet al PSOE). Que anaven a ser unes eleccions bipolaritzades estava clar, que Esquerra podia baixar també, que IU-EU no aguantaria el grup parlamentari, també, i que el Bloc se la pegaria, també... però que la magnitud del colp anava a ser tan contundent, pocs ho imaginaven.

Esquerra ha perdut el grup parlamentari ( de moment), passant a 3 diputats, el que ha causat cert terratrémol entre molts companys de partit. Però no passa res, el que hem fet malament es pot arreglar i tornar a pujar; cal recordar que, ara fa cinc anys, Esquerra només tenia un diputat a Madrid, el que vol dir que ara, la nostra base electoral ja no és un, sinó tres, cosa que crec ens ha d'alegrar. Possiblement els vuit diputats van ser un souflé que no hem sabut mantenir ahí dalt.

Respecte als resultats valencians, què dir... el PSOE i el PP han sabut jugar amb la por de l'electorat. Perquè no ens enganyem, el vot de centre és el que ha unflat al PP; és lo que té crear por: que es trenca Espanya, que no ens volen donar aigua, que la inmigració, que la delinqüència, crisi econòmica, que venen els catalanistes... i la gent de centre s'espanta i demana ordre, i l'ordre, és el PP). I el PSOE, per suposat, ha creat la por de que venia el PP... el més graciós del cas és que qui ha caigut en el parany, qui s'ha mostrat com més poregós és l'electorat en teoria nacionalista. I no és una suposició meua, és que fins i tot ho reconeixen ( i parle d'alguns dels patums en que qui llegeix açò pot pensar). Però no és res de nou; i sinó, repaseu el llistat que recolzava a Carmen Alborch...

En fi, que des d'Esquerra ens hem equivocat i ho sabem. Que potser no hem atinat el missatge i el moment, però que tot té solució. I jo almenys, estic convençut que el nostre votant que se n'ha anat, tornarà. I a treballar, que hi ha molt a fer.

ABSTENCIÓ? NO GRÀCIES

Tot i que ho puga semblar no vaig a parlar sobre l'estratègia de Mariano i els seus compinxes per a guanyar les eleccions, tan bé expresada pel senyor Elorriaga. No, m'estic referint a aquells que des de la suposada i autoanomenada "Esquerra Independentista" demanen l'abstenció per a aquestes eleccions.

Abans de res, exprese el meu respecte pels que promulguen aquesta opció i sobretot pels qui la exercixen, ja siga per convinciment polític o perquè els dona gossera eixir de casa un diumenge. Però que ho respecte no significa que no ho critique; i ho critique per diverses raons.

Primer, per què un partit independentista es presenta a unes eleccions municipals però no pot fer-ho a les anomenades generals? Totes dues són convocades pel Ministeri de l'Interior, així que agraïria si algun proabstencionista m'ho poguera explicar...

I segón, ja que sempre estem (estan) mirant amb ullets propis del gatet d'Shrek el que fan els veïns abertzales d'Euskadi, com és que ningú veu que per lo que estan empresonant als membres de ANV és precisament per voler presentar-se a les eleccions? Siguem seriosos, que li fa més mal a l'estat espanyol, que hi haja una abstenció del 16%, o cuatre diputats d'HB a Madrid com al 86, entre ells un de Navarra?

En fi, per què enganyar-nos... tots sabem que si els qui ara volen que els independentistes es queden a casa tingueren possibilitats materials de presentar-se, ho farien. I sinó, si els independentistes de debò no van a Madrid, que hagéren fet si Catalunya Lliure en la seua època, o el BEAN haguéren tret diputat? Doncs això. Sols hi ha un vot possible en clau nacional: votem esquerra!