POLICIA NACIONAL: EL BRAÇ ARMAT DEL PSOE

Des de fa trenta anys els independentistes del País Valencià (també els no independentistes) venim sofrint les agressions de l'extrema dreta blavera valenciana amb la total impunitat del govern, ja siga de la UCD, del PP o del PSOE.

El que diferència als tres partits són els moments; així, el PSOE comença a governar en plena transició i governa fins a ben entrats els noranta. És a dir, les tasques de depuració en la polícia d'una dictadura que haguera fet tota democràcia normal li tocava fer-les a Felipe i als seus compinxes.

La diferència és que Espanya no és una democràcia normal i el PSOE tampoc. Així, ja els anava bé conservar en la direcció de la policia a tota l'extrema dreta franquista: algú havia de fer la feina bruta.

La fi dels setanta i els vuitanta van ser els anys de plom de la política valenciana: València va arribar a ser el lloc d'Europa amb més violència política, sols superat per Irlanda i Euskadi. Van ser els anys dels assalts a l'Ajuntament de València i de la Generalitat, de la crema de llibres, de les bombes a Fuster, a 3i4, a Sanchis Guarner, dels atacs a Enric Valor... és curiós, però dels anomenats "santíssima trinitat del nacionalisme valencià", és a dir: Fuster, Guarner i Estellés, sols aquest últim es va lliurar dels atacs de la extrema dreta valenciana. Quina casualitat, l'únic d'ells amb carnet del PSOE...

El PSOE, encapçalat per Alfonso Guerra i amb el silenci còmplice dels Ernest Lluch, Alfons Cucó, Joan Lerma, Vicent Soler... va permetre tota la violència de l'extrema dreta valenciana, alineada i coordinada amb la Policia Nacional. A més a més, des de les més altes instàncies del PSOE es va programar tota la trama de finançament del blaverisme radical.

Anys més tard, i vist el bon resultat en la utilització dels claveguerams de l'Estat, els carrecs socialistes del ministeri de l'Interior van organitzar el GAL donant un pas més: l'eliminació física d'abertzales bascs.

Avui en dia les coses han canviat, ja no es pot organitzar un nou GAL, així que cal canviar la força de xoc socialista: torna a ser la Policia Nacional. Però sí que es pot consentir una violència de més baixa intensitat contra els independentistes; i és que una cosa està clara, l'estat espanyol no pot resistir l'arrelament d'una força com Esquerra al País Valencià, això desmonta tota la seua teoria nacional.

Per sort, no tenen res que fer. Esquerra està ací per a quedar-se. Som l'evolució imparable.

Eau de Carrogne

Avui ha eixit en la premsa que el PSC (sic) va presentar ahir la seua colònia, tal com fan altres grans empreses com Zara o Singapore Airlines, que ja han creat i patentat els seus olors corporatius per a que així quan entrem a les seues botigues o als seus avions identifiquem on estem de primeres.

És curiosa la iniciativa del PSC (sic), com a mínim és original; la veritat és que vots no els donarà cap ni un, però si la intenció era eixir a la premsa, doncs ja ho han aconseguit. Al cap i a la fi, la intenció de tota campanya electoral i/o acció publicitària, és centrar el focus de l'atenció sobre tú.

I parlant d'Iniciativa, perdó, iniciativa, també ha eixit a la premsa que l'ala oficial d'IU al País Valencià, líderada per Glòria Marcos, ja ha triat el nom que utilitzarà per a les eleccions generals espanyoles ( ja sabeu que la llei electoral valenciana no escrita prohibeix utilitzar el mateix nom en dues eleccions diferents). S'anomenaran Esquerra Unida i Republicana...

La veritat és que no puc dir que me sorprenga aquest nivell de carronyeria política, i vaig a dir perquè: com algú sap, en les darreres eleccions autonòmiques, Esquerra del País Valencià va començar a utilitzar un claim publicitari ( una subfrase a l'estil "connecting people" ) que deia: "Esquerra. Republicana, valenciana i d'esquerres. Com tu"

La veritat és que a tots ens va agradar d'una forma entusiasta, i més encara quan vam vore que als autobusos de VLC la propaganda d'IU deia: "Esquerra Unida. Republicana, ecologista, valenciana, feminista, d'esquerres." La veritat és que al partit ningú no ens vam enfadar, som conscients de les penúries econòmiques i ideològiques per les que pasa la federació valenciana d'IU i clar, és normal que no es gasten els titos ens contractar empreses publicitaries, amb lo senzill que és copiar els altres!

En fi, una cosa queda clara: segurament la majoria de les visites a les webs d'Esquerra provenen del carrer Taula de Canvis i voltants, a l'espera que als xics d'Esquerra se'ls ocurrisca alguna cosa que fer. Per cert, des d'ací aprofite per saludar als companys d'IU que ens estaran llegint.