BON DIA KOSOVO

Ahir va començar el dia amb un nou estat a Europa, Kosovo, per fi, declarava la seua independència respecte a Serbia. Per a qualsevol independentista la creació d'un nou estat és sempre una bona notícia, sobretot si és al centre d'Europa... però no ens enganyem, aquesta declaració d'independència no ens apropa, ni un pam, cap a la nostra independència.
La veritat, no deixa de ser una cosa quasi quotidiana que una part de l'antiga Iugoslàvia es declare independent. Ara bé, el dia que Flandes o Escòcia aconseguisquen el seu alliberament nacional... la cosa serà tota un altra, el mapa de la vella Europa haurà canviat radicalment. I en un context absolutament semblant al nostre.

És curiós també comprobar com Espanya, per a seguir fidel a les seues tradicions, s'alinea amb els estats més moderns del continent en el seu no reconeixement de l'estat kosovar: Grècia, Rumania i Turquia. Bravo Espanya! Realment és dificil entendre l'autisme espanyol, ja que en aquests casos, al final sempre s'acava reconeixent al nou estat.

Per cert, que el primer estat en reconèixer Kosovo han estat els Estats Units, com sempre, el que me dú a llançar una reflexió: segur que anar a protestar quan arriba un vaixell de la marina nordamericana ens ajudarà a alliberar-nos?

Amb tot, no hem de deixar un petit aspecte de banda: Kosovo sempre ha estat part de Sèrbia, constituïnt una part esencial de la nació sèrbia. Però, que ha passat? És molt senzill, succesives onades d'inmigrants albanesos han variat irreversiblemnt el paisatge lingüístic i ètnic, de forma que els albano-kosovars s'han convertit en una majoria.
Pensem una situació més o menys semblants ( encara que ja sé que irreal): imagineu que els andalusos que van arribar a Alacant o a Barcelona decideixen proclamar en una d'aquestes províncies una Republica Andalusa independent? Sent a casa nostra estariem tan d'acord amb aquesta independència absolutament legítima?