Des de fa trenta anys els independentistes del País Valencià (també els no independentistes) venim sofrint les agressions de l'extrema dreta blavera valenciana amb la total impunitat del govern, ja siga de la UCD, del PP o del PSOE.
El que diferència als tres partits són els moments; així, el PSOE comença a governar en plena transició i governa fins a ben entrats els noranta. És a dir, les tasques de depuració en la polícia d'una dictadura que haguera fet tota democràcia normal li tocava fer-les a Felipe i als seus compinxes.
La diferència és que Espanya no és una democràcia normal i el PSOE tampoc. Així, ja els anava bé conservar en la direcció de la policia a tota l'extrema dreta franquista: algú havia de fer la feina bruta.
La fi dels setanta i els vuitanta van ser els anys de plom de la política valenciana: València va arribar a ser el lloc d'Europa amb més violència política, sols superat per Irlanda i Euskadi. Van ser els anys dels assalts a l'Ajuntament de València i de la Generalitat, de la crema de llibres, de les bombes a Fuster, a 3i4, a Sanchis Guarner, dels atacs a Enric Valor... és curiós, però dels anomenats "santíssima trinitat del nacionalisme valencià", és a dir: Fuster, Guarner i Estellés, sols aquest últim es va lliurar dels atacs de la extrema dreta valenciana. Quina casualitat, l'únic d'ells amb carnet del PSOE...
El PSOE, encapçalat per Alfonso Guerra i amb el silenci còmplice dels Ernest Lluch, Alfons Cucó, Joan Lerma, Vicent Soler... va permetre tota la violència de l'extrema dreta valenciana, alineada i coordinada amb la Policia Nacional. A més a més, des de les més altes instàncies del PSOE es va programar tota la trama de finançament del blaverisme radical.
Anys més tard, i vist el bon resultat en la utilització dels claveguerams de l'Estat, els carrecs socialistes del ministeri de l'Interior van organitzar el GAL donant un pas més: l'eliminació física d'abertzales bascs.
Avui en dia les coses han canviat, ja no es pot organitzar un nou GAL, així que cal canviar la força de xoc socialista: torna a ser la Policia Nacional. Però sí que es pot consentir una violència de més baixa intensitat contra els independentistes; i és que una cosa està clara, l'estat espanyol no pot resistir l'arrelament d'una força com Esquerra al País Valencià, això desmonta tota la seua teoria nacional.
Per sort, no tenen res que fer. Esquerra està ací per a quedar-se. Som l'evolució imparable.
El que diferència als tres partits són els moments; així, el PSOE comença a governar en plena transició i governa fins a ben entrats els noranta. És a dir, les tasques de depuració en la polícia d'una dictadura que haguera fet tota democràcia normal li tocava fer-les a Felipe i als seus compinxes.
La diferència és que Espanya no és una democràcia normal i el PSOE tampoc. Així, ja els anava bé conservar en la direcció de la policia a tota l'extrema dreta franquista: algú havia de fer la feina bruta.
La fi dels setanta i els vuitanta van ser els anys de plom de la política valenciana: València va arribar a ser el lloc d'Europa amb més violència política, sols superat per Irlanda i Euskadi. Van ser els anys dels assalts a l'Ajuntament de València i de la Generalitat, de la crema de llibres, de les bombes a Fuster, a 3i4, a Sanchis Guarner, dels atacs a Enric Valor... és curiós, però dels anomenats "santíssima trinitat del nacionalisme valencià", és a dir: Fuster, Guarner i Estellés, sols aquest últim es va lliurar dels atacs de la extrema dreta valenciana. Quina casualitat, l'únic d'ells amb carnet del PSOE...
El PSOE, encapçalat per Alfonso Guerra i amb el silenci còmplice dels Ernest Lluch, Alfons Cucó, Joan Lerma, Vicent Soler... va permetre tota la violència de l'extrema dreta valenciana, alineada i coordinada amb la Policia Nacional. A més a més, des de les més altes instàncies del PSOE es va programar tota la trama de finançament del blaverisme radical.
Anys més tard, i vist el bon resultat en la utilització dels claveguerams de l'Estat, els carrecs socialistes del ministeri de l'Interior van organitzar el GAL donant un pas més: l'eliminació física d'abertzales bascs.
Avui en dia les coses han canviat, ja no es pot organitzar un nou GAL, així que cal canviar la força de xoc socialista: torna a ser la Policia Nacional. Però sí que es pot consentir una violència de més baixa intensitat contra els independentistes; i és que una cosa està clara, l'estat espanyol no pot resistir l'arrelament d'una força com Esquerra al País Valencià, això desmonta tota la seua teoria nacional.
Per sort, no tenen res que fer. Esquerra està ací per a quedar-se. Som l'evolució imparable.
6 comentaris:
m'ha agradat molt, continua aixi!
Un dels millors articles teus.
Endavant Esquerra
doncs a mi, sincerament no m'ha agradat massa. Desconec moltes de les coses de les que parles (no els fets, sinó els culpables que tu dius). No sé, estic d'acord, l'espanyolisme és qui permet això, i el PSOE n'és un dels màxims culpables, però tens proves de que gent com Ernest Lluch, Alfons Cucó, per exemple, estigueren en el "ajo" (ja sé q parles de silencia¡ còmplice, però jo no estic tant segur). I dubte també que esta gent tingués tan de poder com per impedir que Estellés fora atacat... però tu sabràs del que parles.
"Per sort, no tenen res que fer. Esquerra està ací per a quedar-se. Som l'evolució imparable."
Tant de bo, però jo no ho tinc tan clar... No mentiré, no votaré Esquerra a estes eleccions (i si ho vaig fer a les passades eleccions espanyoles). No acabe d'entendre quina és l'estratègia d'Esquerra per als valencians, de "yo sola me sobro y me valgo".
Entenc que faces propaganda en eleccions, però no acabe d'entendre per què no podem anar tots junts a unes eleccions (no sou l'únic partit que té independentistes al seu si). Però això és una altra història (i no sé si és cosa vostra o del Bloc o de qui).
Salutacions i endavant, tant de bo com dius, el moviment independentista siga imparable al nostre País Valencià.
fins aviat
Desemmascarem ja els hipòcrites i falsos valencianistes psoeros com Juli Esteve, Eliseu Climent i pajaros d'eixe estil. Fem política en clau valenciana, i això vol dir Esquerra.
que contents han d'estar els espanyolistes...
al d'abans: No compartisc moltes coses amb Juli esteve, però dir que Juli Esteve o Eliseu Climent són falsos valencianistes té collons. El dia en que faces tu una dècima part del que han fet ells per este país, aleshores els acuses.
quina llàstima, visca la secta, si senyor, tota la puta vida en un geto!! (com s'escriga).
salutacions
Juli Esteve ja veiem de quin peu coixeja, però descaradament. Mirant-ho de forma imparcial, els noticiaris d'InfoPSOE són més parcials cap al PSOE, amb comentaris explícits pro-PSOE i anti-PP, que els noticiaris de Canal 9 cap al PP. El problema és que Canal 9 la paguem tots. Però InfoPSOE és pro-sociata amb formes descarades.
I a l'Eliseu ja el coneixem, i ara amb les seues crítiques cap a Esquerra pel tancament dels repetidors s'ha llevat la careta. La consigna d'Eliseu sempre ha sigut clara: PSOE política, ACPV cultura. Ara tenim una eina política potent i nacional, Esquerra, i anem a començar a ser l'esquerra majoritària del nostre país.
Publica un comentari