16/12/07
14/12/07
MADRID, RESTAURANT HORCHER
L'any 1904 el senyor Gustav Horcher va obrir el restaurant del mateix nom en ple centre de la ciutat de Berlí; ben aviat va començar a tindre com a clients habituals a la clase alta de la ciutat, tant a l'alta burgesia com a part de la clase política berlinenca ( la dreta, per a ser més exactes).
L'èxit del restaurant es va consolidar amb els anys, però sobretot ho va fer a partir dels anys trenta, quan els dirigents del NSDAP comencen a freqüentar el ja famós restaurant per a celebrar algunes de les més importants i secretes reunions de l'època a la capital alemanya.
L'explendor del restaurant va durar fins el començament de la II Guerra Mundial, quan la clientela comença a caure i el clima a Alemanya comença a fer-se cada vegada més irrespirable. Així, al 1943 el propietari decideix canviar de ciutat i obrir el seu restaurant a l'Espanya "grande y libre", a Madrid.
Des de ben aviat, i gràcies als anteriors contactes del propietari, el Horcher renaix de les seues cendres i es converteix en un dels restaurants preferits dels caps del Movimiento i del franquisme. L'any 1944, amb la derrota alemanya es produeix la gran fugida dels criminals nazis en diverses direccions, entre elles, Espanya i Itàlia.
Gràcies a diverses xarxes secretes com Odessa, els serveis secrets vaticans i entitats com la Creu Roja Internacional, els criminals de guerra aconsegueixen noves identitats en països sudamericans.
La principal base d'Odessa al sud d'Europa és Madrid, on s'instala un dels grans ídols nazis ( i posterior delator i col·laborador del Mossad), Otto Skorzeny. Aquest dirigeix Odessa des de la capital espanyola, i més concretament, des del restaurant Horcher.
Quina va ser la meua sorpresa quan vaig enterar-me que aquest restaurant, avui regentat per Gustav Horcher III, és el favorit per a celebrar les grans conspiracions, reunions secretes i no tant secretes del nostre ex-president, Eduardo Zaplana. I jo me pregunte, què serà que la dreta no deixa de ser un cercle on, al cap i a la fi, tots coincideixen en algun punt?
L'explendor del restaurant va durar fins el començament de la II Guerra Mundial, quan la clientela comença a caure i el clima a Alemanya comença a fer-se cada vegada més irrespirable. Així, al 1943 el propietari decideix canviar de ciutat i obrir el seu restaurant a l'Espanya "grande y libre", a Madrid.
Des de ben aviat, i gràcies als anteriors contactes del propietari, el Horcher renaix de les seues cendres i es converteix en un dels restaurants preferits dels caps del Movimiento i del franquisme. L'any 1944, amb la derrota alemanya es produeix la gran fugida dels criminals nazis en diverses direccions, entre elles, Espanya i Itàlia.
Gràcies a diverses xarxes secretes com Odessa, els serveis secrets vaticans i entitats com la Creu Roja Internacional, els criminals de guerra aconsegueixen noves identitats en països sudamericans.
La principal base d'Odessa al sud d'Europa és Madrid, on s'instala un dels grans ídols nazis ( i posterior delator i col·laborador del Mossad), Otto Skorzeny. Aquest dirigeix Odessa des de la capital espanyola, i més concretament, des del restaurant Horcher.
02/12/07
" Existeixen cinc notes en l'escala musical, però les seues variacions no poden sentir-se. Sols existeixen cinc colors bàsics, però els seus tons són tan nombrosos que no es poden vore. Sols hi ha cinc gustos bàsics, però les seues variants són tantes que no poden ser asaborides. Sols hi ha dos clases de càrregues en la batalla: l'atac extraordinari i l'atac directe ordinari, però les variants són innumerables. Allò ortodox i allò heterodox s'originen recíprocament, com un cercle sense començament ni fi."
Sun Tzu,
L'Art de la Guerra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
