Un grup de veïns boicoteja Telecinco aTerrassa

Després dels insults per part dels convidats, presentadors i públic d'un programa de la "cadena amiga" als catalans, un grup de veïns va reaccionar com veieu en aquest video a la projecció de Sudàfrica-Espanya a Terrassa.

Tot i que no és el més desitjable que pasen aquestes coses, és completament comprensible el cansament dels catalans davant les continues agressions per part dels espanyols i dels telecincos en particular.

HONGRIA: JOBBIK ESDEVÉ TERCERA FORÇA

Tot i que algunes enquestes pronosticaven l'entrada d'aquest partit ultra al parlament cap ni una va apropar-se al 14,77% que ha obtingut aquest diumenge, que li donen 3 eurodiputats.

Per als qui no conegueu encara aquest partit vos deixe uns videos on podeu vore les simpàtiques marxes que solen organitzar els seus "esquadrons d'autodefensa" com diuen ells: la Magyar Gárda.

ELECCIONS EUROPEES: BONS RESULTATS!

En efecte, bons resultats. Esquerra acaba el present cicle electoral ( on s'ha baixat progressivament a les autonòmiques, a les municipals i a les generals), amb una pujada de vots respecte a les generals passades. Avui ha començat un nou cicle electoral, deixant enrere la pujada i baixada de l'affaire Carod. I ha començat amb una pujada respecte a les generals.

A Europa,
El grup de l'ALE creix espectacularment des dels 34 diputats fins als 54, impulsat pels resultats a diversos estats com França o Alemanya i convertint-se en el quart en nombre d'escons. Grans resultats a Escòcia i a Gal·les, on l'SNP i el Plaid Cymru han quedat primer i segon respectivament a les seues circumscripcions.

A l'estat,
La candidatura Europa dels Pobles a puja en nombre de vots i en percentatge; grans resultats al Principat, les Illes, Navarra i Galícia. Tot i que semble que ha anat malament al Principat, res més lluny de la realitat; només una dada: amb aquests resultats Esquerra hauria tret 4 diputats al Congrés dels Diputats de Madrid.

Al País Valencià,
Resultats discrets però positius, Esquerra puja uns 3.000 vots, el que representa un augment del 50% amb un descens de la participació del 30% respecte a les generals passades.

A València,
Esquerra torna a ser la primera força nacionalista (no espanyola) al Cap i Casal, amb més de 1500 vots, pràcticament el doble que a les generals.

Així que, companys, enhorabona a tots!

"INDEPENDENTISTES" VOTANT PARTITS ESPANYOLS

Quan vaig entrar en Esquerra, a l'any 2000, entrava també en el món polític i en l'independentisme. I hi havia una cosa que els veterans, ja bregats políticament en experiències pasades com l'MDT, Catalunya Lliure o el PSAN, me repetien (tot i que he de dir que a mi me semblava una obvietat): "la primera màxima d'un independentista és no votar mai un partit espanyol".

Ara, nou anys després, l'autoanomenada esquerra independentista, es volca fent campanya per Izquierda Castellana i Comuneros, que formen la coalició anomenada Iniciativa Internacionalista. El fet ja és prou greu de per si, ja que pot significar dues coses: o bé que aquesta gent està caiguent en un desviacionisme perillosissim cap al radicalisme d'esquerres (sense importar les vies i els companys de viatge), o bé que no tenen cap tipus de projecte polític i es mouen al són que els bascos els marquen. Perquè cal recordar que fins que Otegui no dona suport a aquesta coalició als Països Catalans ningú mou un sol dit per II...

La llei de Murphy sembla complir-se una vegada més al vore que la pitjor opció, la primera, és la correcta. Crec que el fet que des del Terra de VLC se li faça propaganda al també partit espanyol Izquierda Anticapitalista ens deixa clares les coses.

De l'independentisme a l'anticapitalisme... donaria per a fer un llibré.

CiU, BLOC I ESPANYA

A la web de Ramón Tremosa, candidat de la coalició CiU-Bloc-Unió Mallorquina hi ha un joc molt entretingut que es diu "El joc de la unió Europea", on es respon a preguntes sobre la diversitat cultural i nacional d'Europa.

Doncs bé, la diversitat és tal que, com podeu vore a la imatge el joc proclama una independència virtual de Catalunya, País Basc i Galicia. El País Valencià i les Illes? On deuen ser, sent putes regions d'Espanya...

Quina serà l'explicació a aquest mapa? que els valencians de la coalició si han de triar entre Espanya i els Països Catalans es queden amb Espanya? No sé, però jo m'imagine que sí.

En fi, que siga la que siga l'explicació de Morera i els seus, una cosa està clara: com diu Enric Tàrrega, al País Valencià hi ha espanyolistes, i blavers. A Catalunya, sols blavers

PAÍS VALENCIÀ: BAIXEN UN 45% LES VENDES DE COTXES. NAVARRA: AUGMENTEN UN 30%

A la vista de les dades una persona normal diria: que passa per allà dalt, estan bojos estos navarresos? ara que hi ha crisi es tiren de cap a comprar cotxes com a descosits? Doncs no, no estan bojos, l'explicació és molt més senzilla.

A Navarra, si compres un cotxe nou i dones un amb més de 10 anys, el govern navarrés et dona un ajut de 2.200 euros. Entre tant, al País Valencià, el milano bonito, perdó, el President Camps, diu que donarà una ajuda de 1000 euros, tot i que ningú sap massa bé d'on eixiran i quan començarà la subvenció.

És el govern navarrés el més dadivós de quants habiten les espanyes? no, simplement recapten els seus propis impostos, el que fa que sense la "mordida" de l'estat puguen, en temps de crisi, fer augmentar les vendes de cotxes nous en un 30%, sols per darrere de l'augment alemany.

En una paraula: espoli. Tant se val si parles castellà, moldau, si votes al PP o al PCPE. A tots ens uneix una cosa: ser victimes de l'estat més lladre d'Europa.

TOTS ELS SENTIMENTS DEL VALENCIANISME CELEBREN EL 25 D'ABRIL

El dissabte nou de maig vam celebrar a València la diada del 25 d'abril, i tot que una mica lluny de la data real, va ser un complet éxit de participació. Com a dada remarcable, una foto, on es demostra com tots els sentiments del valencianisme, des del sà regionalisme fins a l'independentisme de totes les tendències, es van aplegar duguent tot tipus de senyeres amb un denominador comú: quatre barres com quatre sols que les fan absolutament nostres.

NÚMERO 4 DE "VALÈNCIA SÍ"

Pose amb retard el número 4 de "València Sí", a punt d'eixir un número 5 amb una tirada realment espectacular de 25.000 exemplars... disfruteu-la!

"A VALÈNCIA NINGÚ PARLA VALENCIÀ..." III

CARRETEROS, CARRETERETS, CARRETERICOS, CARRETIRACOS I CAIRETES DE CAGAR

Perdoneu el meu llenguatge però la temptació del joc de paraules era molt golosa. Quan ja fa cosa d'un any vaig dir que Reagrupament no anava a ser mai una corrent interna d'Esquerra, sinó una corrent externa de CiU alguns companys van dir-me que m'havia passat.

Bé, avui els fets, ens donen la raó a tots els qui pensàvem així. El senyor Carretero, àlies "el profesor chiflado", ha anunciat que abandona Esquerra per a montar un prepartit polític anomenat com la corrent mai constituida que ell mateix apadrinava. I el senyor Mas ja ha dit que les portes de la "Casa Gran" estan més obertes que mai.

En fi, finalment tot quadra i el temps posa a tot el món al seu lloc. Recordeu a Colom, veritat? Per què serà que sempre, els que van més passats de revolucions acaven militant en partits més moderats? Partits que fins i tot voten a Aznar com a president del govern de l'estat que ens ocupa...


Carretericacos

La última jugada del professor ha estat genial, apadrinar un altre no-corrent al País Valencià ( on només ha vingut a vore l'Albufera i menjar paella, per cert), un no corrent que comença bé la seua tasca: contraprogramant un acte del que diuen és el seu partit, i fent un ús fraudulent ( i denunciable judicialment) de la base de dades del partit. En fí, les coses es clarifiquen a Esquerra i hem d'estar contents.

Com va dir Arzalluz, hi ha michelins que sobren i que per salut, cal eliminar.

"A VALÈNCIA NINGÚ PARLA VALENCIÀ..." II

TERCER NÚMERO DE "VALÈNCIA SÍ"

Número de març de "València Sí" amb entrevista a Pere Borrego, president de la Falla Na Jordana, la més històrica de València i que aquest any celebra el seu 125 aniversari. Per molts anys!

REFERÉNDUM VA

Pregunta per a visitants: per què Uriel Bertran, portaveu d'una corrent mai legalitzada, diputat al Parlament i ex-membre de l'Executiva d'Esquerra demana ara un referéndum entre la militància mentre quan estava a la direcció era un fervent enemic de convocar-los?

VÍCTOR ALEXANDRE, EL NOSTRE PEDRO J.

Des de fa un grapat d'anys hi ha un personatge al món de l'espanyolisme que me dona un especial repelús i inclús vosera; parle del director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, àlies "el corpinyos", àlies "como ha quedado el Barça?".

El meu despreci cap a ell no és pel seu ultraespanyolisme, pèl seu feixisme o pel seu cinísme, no. La veritat és que està en el seu dret a l'igual que jo estic en el meu dret de ser independentista en el sentit espanyol del terme ( no sols vullc independitzar-me, sinó que si per mi fora primer entraria a Espanya, la saquejaria i la cremaria, és a dir, com ells féren a Xàtiva per exemple). Com deia, el meu despreci cap a ell no va per ahí, sinó per voler fer política sense estar en un partit, per voler fer política des de la seua tribuna mediàtica sense mai presentar-se a unes eleccions. Ell, des del seu diari, intentant teledirigir ara a Rajoy, ara a Rosa Díez i demà qui sap a qui.

Doncs bé, avui, després de l'entrevista que he llegit a l'Avui m'he acabat de convéncer d'una cosa que ja habia pensat moltes vegades, que el que és Pedro J. a l'espanyolisme ho és Víctor Alexandre a l'independentisme. Ho sent molt, sé que toque un dels tòtems de l'independentisme, però ell també està exposat a la crítica.

A l'entrevista no diu res de nou, i la veritat és que pega per igual a Esquerra i a CiU, però fa una cosa a la que pel que es veu li ha agafat el gustet els darrers mesos: fiscalitzar el treball dels altres, voler fer política sense embrutar-se les mans, i tirar merda sobre els que pringuen dia a dia per les idees que ell diu defensar ( això sí, des de sa casa i amb un ordinador entre les mans ).

En fi, que per fi hem trobat al nostre particular Pedro J. , però no ens resignem, potser algun dia serà valent i donarà un pas endavant i es pringarà com sí han fet Ramón Tremosa o l'Oriol Junqueras.

"A VALÈNCIA NINGÚ PARLA VALENCIÀ..."

Crit de guerra llançat per molta gent de comarques que quan van al Corte Inglés parlen en castellà als dependents, o que quan vas alseu poble i s'enteren que eres de València te diuen "quieres que te hablemos en castellanooo?". Per cert, són anécdotes reals.

Les fotos, aquesta vesprada a un Mercadona de Russafa.

NÚMERO 2 DE "VALÈNCIA SÍ"

Ja podeu llegir en PDF el número dos de "València Sí" la revista de la secció local de VLC; durant aquesta setmana podreu arreplegar-la en paper al vostre lloc habitual.

http://www.esquerra.cat/locals/?id_local=168&seccio=butlleti

YO? DEMOCRATA DE TODA LA VIDA...

He de confesar que sempre he pensat que ( com en l'acudit ), els espanyols són com una mena de turcs, que es semblen als italians i intenten ser francesos... I ara, una vegada més, han aconseguit que me reafirme en els meus pensaments.

Com era d'esperar ni Askatasuna ni D3M podran presentar-se a les eleccions ja que resulta ser que són ETA... Bé, doncs si tenen tan clar que són ETA o de la ETA, què fan que no els estan arrestant per a clavar-los a la presó? Imagine que no tenen tantes proves com diuen, perquè sinó, segur que ho haguéren fet.

La veritat és que Espanya no deixa de ser una monarquia bananera d'inspiració turca (l'altre país que es dedica a il·legalitzar partits) que va per el món disfressada de democràcia, però que en realitat tria qui pot presentar-se a unes eleccions i qui no.

Diuen que són llistes "contaminades", i no, no volen dir que no duen catalitzador, sinó que en elles hi ha gent que en algún moment ha anat en llistes d'HB o de Batasuna. Partits que en eixe moment, eren legals... És a dir, exactament com personatges estil Mario Onaindía. Però clar, aquest anava en llistes del PSOE, així que té igual.

Així que només una reflexió, si aquesta gent entra en llistes del PNV o del PSOE també anularan eixes llistes? I si fóra així, a què esperen per a fer-ho?

GIULIO ANDREOTTI: " DESMENTIR O CONDEMNAR UNA NOTÍCIA QUE ENS PERJUDICA ÉS DONAR-LI EL DOBLE DE PROPAGANDA"

VALÈNCIA SÍ, NÚMERO 1

Ja està al carrer el primer número de València Sí , la revista de la secció local de València. Serà una revista mensual de vuit pàgines i amb una tirada de 3.000 exemplars que es repartiran entre associacions, facultats, biblioteques i simpatitzants.

A més a més, molt aviat estarà disponible per a ser descarregada tots els mesos des de la web de la secció local: esquerravlc.cat

Espere que vos agrade i esperarem les vostres crítiques constructives, o no.

PALESTINA I GEORGIA

Propose una pregunta per a que conteste ( en forma de comentari ) qui vullga... Segons dades de l'ONU, en els primers 12 dies de guerra entre Israel i Palestina, han mort 700 persones, de les quals un 16'28 % són civils. Segons la mateixa organització en la guerra entre Rúsia i Geòrgia moriren 2500 civils georgians en els primers 3 dies de conflicte.

Pregunta: per què l'esquerra valenciana no va posar el crit en el cel, ni va fer cap tipus de concentració, plataforma o manifest? val més una vida palestina que una georgiana?

LA BBC CREA UN CANAL DE TELEVISIÓ EN GAELIC ESCOCÉS

FREIXENET I OLÉ!

Crec que si d'alguna cosa se'ns pot acusar als catalans, és de ser uns figamolles, i aquest espot crec que ho demostra completament.

Davant la por a dir, o millor, a assumir que som catalans sempre queda aprofundir en el nostre autoodi; un primer exemple va ser el de La Caixa patrocinant a la selecció espanyola de futbol, i ara Freixenet es solta la melena i logra superar-ho: posa a l'equip espanyol de natacio sincronitzada, capitanejat per una catalana, a ballar en una piscina a ritme del millor "taconeao" andalús.

És el preu que té no ser espanyols, que aquells que creuen ser-ho han de demostrar-ho a cada moment; més o menys com Napoleó, que era cors i no francés, Franco, gallec i no espanyol, o Stalin, georgià i no rus.

OBJECTIU: VALÈNCIA

L'altre dia un amic em deia en to de broma, que m'havia "autodegradat" per no presentar-me a la presidència comarcal i sí a la de la secció local de València... En efecte, el passat dia 6 vaig presentar la meua candidatura a la presidència de la meua secció local. Per què ho he fet? Per moltes raons: perquè pensava que calia un canvi a la comarca, i la Teresa Garcerà, la nova presidenta és la persona perfecta, per què sempre m'ha obsessionat la meua ciutat... però sobretot ha estat per una raó: perquè en aquests moments no hi ha res que puga fer-me més il·lusió (tot lo contrari a degradació!).

Una il·lusió que compartisc amb els qui m'acompanyaran en aquesta nova etapa, i que considere els millors en les tasques que duran a terme. Així, aquesta és la llista que el proper dia 13 es podrà votar, o no, al Congrés Local de València:

President: Raül Castanyer
Portaveu: Josep Heras
Secretari d'Organització: Pau Osòrio
Secretaria de Finances:Mariví Lostado
Secretari d'Imatge i Comunicació: Raül Garay
Secretaria de la Dona: Pilar Navarro
Secretari de Política Municipal: Abelard Ródenes

GRENLÀNDIA S'OBRE CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Seixanta mil habitants de Grenlàndia han decidit en un referèndum, al qual el govern danés s'havia compromés a respectar el seu resultat tot i que no és vinculant, assolir pràcticament totes les competències que encara tenia l'estat i, a més a més, han declarat el grenlandés com a únic idioma oficial del país. El 75% de la població ha donat el seu sí absolut.

Mentre, a l'altre extrem d'Europa ( al menys físicament ), dos partits espanyols i espanyolistes viscerals com el PP i el PSOE maniobren sibilínament a través del Tribunal Constitucional per a que aquest retalle un Estatut ja retallat prèviament per ella a les sues Corts i que el poble català havia votat masivament.

La diferència, al cap i a la fi, simplement és una: com va dir algú, el problema és que Espanya no sap escriure la paraula democràcia sense fer faltes d'ortografia.

AHIR A LES CORTS VALENCIANES

Enric Morera (Bloc): "Zaplana dio ejemplo de querer el valenciano e hizo mucho por la lengua"

ESPANYA, ES CASPA

L'ESTELADA

Tenia ganes d'escriure aquest post, la veritat, però vaig pensar que, donada la trascendència que havia pres el simple fet que un grup de gent eixirem a un balcó amb una senyera, calia esperar una miqueta per fer balanç.

I aquesta setmana va pasar-me una cosa que me diu que ja és el moment d'escriure. Anava caminant per la Plaça de l'Ajuntament de València, quan la dona que portava al davant ( típica tia maria ) li diu al seu marit, en castellà, clar: " cada vez que paso por aqui no puedo evitar mirar hacia aquel balcón y acordarme de los imbéciles de la bandera " i més encara: " mira, a mi, m'han fotut, ahora ya no puedo pasar por aqui sin pensar en la banderita"

I lo primer que me va vindre al cap va ser: objectiu complert. Pujar eixe dia a aquell balcó va ser per diversos motius, però no ens anem a enganyar, marcar a foc l'estelada en l'imaginari col·lectiu, tant siga de blavers com no, era un d'eixos objectius.

Però el desplegament de l'estelada ha tingut dos repercusions encara més importants; per una banda ha retratat als nostres "companys" i ha deixat a cadascú al seu lloc; així mentre algú, en tó de broma, ens criticava perquè l'estelada era masa xicoteta, altres, i per què no dir noms, Enric Morera, ens acusava de provocadors en un post del seu blog ja memorable, equiparant-nos als del GAV i "condemnant" la nostra acció. El blaverisme il·lustrat, senyors, està ací per a quedar-se.

I encara ha hagut una reacció, per a mi, menys esperada: la d'aquella catalans i valencians que, exclusivament per motius econòmics, intenten articular una mena de Països Catalans sense catalanisme. Parle de les dos editorials que ens va dedicar un periòdic que rarament s'en recorda dels valencians com és La Vanguardia, parle dels patums valencianistes de l'economia als qui el fet de traure una senyera els trenca els seus esquemes i els seus plans. Tota l'operació que s'està montant per si de cas el PP perd la majoria absoluta i que va començar retirant la barrera del 5% de l'Estatut valencià, tremola amb cada demostració de catalanisme explícit que es dona al País Valencià. Euram sense catalanisme? No gràcies.

Ho sentim molt, però nosaltres també estem ací per a quedar-nos.

EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA: COSA D'ELLS

En les darreres setmanes ha anat a més la discussió sobre EPC, si ha de ser en anglés o no, si hi ha mitjans per a fer les classes en la llengua dels britanics o no... En fi, que és el tema d'actualitat per excelència.

Han hagut concentracions d'estudiants, de pares, de professors... protestant perquè una assignatura que no agrada al PP, casualment, s'està donant en anglés. En resum que tota l'esquerra porta unes setmanes donant-li voltes al discurs del PSOE.

M'haureu de disculpar, però és el que pense. Està clar que cal més coneixement de l'anglés, però també està clar que mentre a Edimburgh o a Estocolm estan estudiant física o matemàtiques, ací estem utilitzant eixes hores en estudiar anglés, espanyol, o EPC. Però crec que el que ha de quedar clar que el debat sobre EPC no és un debat nostre, sinó d'ells, dels espanyols.

Primer, si és en anglés, com a mínim, no serà en espanyol, amb la qual cosa ja avancem. I segón, si ningú s'entera de l'assignatura millor, perquè no oblidem una cosa: educació per la Ciutadania no és altra cosa que una apologia de la Constitució ESPANYOLA.

Així que com que al cap i a la fi no és una cosa nostra, deixem de pedre el temps i ells, ja s'apanyaran.

NOUS BLOGS A ESQUERRA - PAÍS VALENCIÀ

Des de fa molt poc en el cas d'un i des de fa una miqueta en el cas de l'altre, ja podem gaudir de dos nous blogs de companys d'Esquerra. Per una banda trobem el blog de Joan Serra, regidor d'Esquerra a Simat de la Valldigna i tinent d'alcalde.
El segón blog, i pràcticament nou és el de Rafa Asencio, company d'Esquerra-l'Horta i recent "importat" des de Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre. Sort per a tots dos i que no caiguen en la temptació de no actualitzar-los...

LA PERPLEXITAT DE L'ESQUERRA I LA SÍNDROME DEL DOCTOR NO

Recupere aquest escrit d'ara fa quasi un any que, per diverses raons, mai va estar publicat:

El 31 de gener de l'any 77 s'inaugura a París el que posteriorment seria conegut com a Centre Georges Pompidou. El museu havia estat una idea original del president francés de qui el museu pren el nom. Amb la idea de revitalitzar el barri d'Arrondissent l'any 1970 es convoca un concurs d'idees per a la construcció del que amb els anys, es convertiria en el millor museu d'art contemporàni del món. Un concurs que guanyen els en aquells moments desconeguts arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers.

L'edifici, amb una estética absolutament trencadora i contundent promte va alçar les ires de bona part de les clases polítiques i intel·lectuals, què veien un sacrilègi en la construcció de l'edifici en un dels antics i històrics barris de la capital francesa. Avui en dia el Centre Pompidou es visitat anualment per sis milions de persones i està considerat el gran centre d'art contemporàni del continent.

Quasi 25 anys més tard, l'equip SANAA, format pels arquitectes Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa presenten a VLC el seu projecte d'ampliació de l'IVAM, impulsat pel PP. Les reaccions per part de l'esquerra “oficial” no es fan esperar i, immediatament, entren a criticar el projecte i la idea. Els arguments, van ser els mateixos que quan es va donar a conéixer el Centre Pompidou: trenca amb la continuïtat del barri, és innecesàri, és un pegot en ple centre de la ciutat, cal invertir els diners en exposicions i no en la carcasa... Estic d'acord, en part, en aquest darrer raonament: cal invertir en millorar les exposicions i el fons del museu... però també crec que cal una ampliació. I si anem a fer-la, perquè no dotar a la ciutat d'una nova icona que, a més a més, dinamitzarà la vida del barri?

Però deixem l'ampliació i anem a l'any 2005, quan Santiago Calatrava presenta el seu projecte definitiu per a la construcció de tres grans edificis que rematarien el conjunt de la Ciutat de les Arts i de les Ciències. L'esquerra “oficial” no tarda en criticar el projecte i al PP, pel darrer “pelotazo urbanístico”.

Ja sé que el projecte amaga una reclasificació de sól públic per a reduïr l'enorme deute del Consell, i sé que no serien pisos de VPO... Però també sé que el projecte ha entusiasmat als veïns de la ciutat. Per suposat que cal fer VPO, jo també sóc un d'eixos joves que no poden comprar-se un pis... Però també sé que aquesta ciutat necessita una fita vertical que complete la seua conformació en una gran urb d'Europa; ens agrade o no, així és com funciona avui en dia. Exemple perfecte és la Turning Torso de la ciutat sueca de Malmö, també realitzada per Calatrava. La ciutat nordica es troba inmersa en una série de canvis a nivell estructural, urbà i econòmic , i aquest edifici és símbol de tot aquest canvi, la forma de mostrar al món el que estan fent.

Però botem una vegada més en el temps i anem a l'any 2006. El València C.F presenta en societat (i amb tota la pompa que li toca a un esdeveniment d'aquest tipus) el projecte de construcció del Nou Mestalla, projecte que ha estat aplaudit internacionalmet i pres per la UEFA com a estadi de referència per als que es construïran d'ara endavant. En aquesta ocasió, i sense que servisca de precedent, l'esquerra oficial no critica el projecte... ja que es troba massa entretinguda en furgar en la requalificació de terrenys per a la construcció de l'estadi. Es critica la suposada ilegalitat de la jugada i també que es construïsca el nou estadi dins de la ciutat... En aquesta ocasió estic d'acord amb la major part de les crítiques, però no amb el missatge que sense voler, es llança a la ciutadania: l'esquerra està contra el nou estadi. Per cert, una pregunta: si no fem l'estadi dins de la ciutat, on el fem? en l'horta d'Alboraia o en la de Campanar?. Sols una dada, el Allianz Arena de Munich, que està fora de la ciutat, té un pàrquing per a vint-i-dos mil cotxes; és això el que volem?

L'esquerra “oficial” ha vist aquest projecte com un més d'una empresa privada més a la que se li donen beneficis. Quan en realitat, dista molt de ser-ho. Està clar que amb la permuta dels terrenys s'ha beneficiat directament a una entitat privada, però també és veritat que eixa entitat és l'únic embaixador que té aquesta ciutat fora de les nostres fronteres.

I per fi arribem a l'any 2007, l'any de la Formula1 i de l'America's Cup. I l'any en que la major part de l'esquerra ha desistit de conectar amb la gent d'apeu.

El succesiu no de l'esquerra a l'ampliació de l'IVAM, a les torres de Calatrava, al Nou Mestalla, a la Formula1 i a l'America's Cup ha dut als tradicionals partits de l'esquerra, a EU i al PSOE, a una caiguda en barrena sense precedents. El 27 de maig de 2007 per la nit els principals líders d'eixos partits es rasgaven les vestidures i ens mostraven la seua perplexitat davant els resultats: no podia ser, que havia passat?

Havia passat que havien caigut en el noísme més dur. Mentre la gent, de dretes o d'esquerres, es meravellava de les obres que s'havien fet al port, EU empaperava València amb uns horrorosos cartells contra la America's Cup. Als ulls d'una gran majoria, s'havia passat, i perdoneu-me pel joc de parules, del marxisme, al marcianisme.

Entretant el PSOE feia una oposició ferotge al circuit urbà de Formula1, amb els resultats per tots coneguts.

Aquest escrit no és i no vol ser cap tipus d'anàlisi electoral, sinó una visió més de la situació actual. Polítòlegs, polítics, opinadors, editorialistes i gent d'apeu li hem donat moltes voltes al perquè dels resultats electorals, i la majoria han arribat a la mateixa conclusió: l'esquerra està desencantada, la societat ha canviat... i l'única manera de capgirar la situació és impulsant la societat civil.

No estic d'acord, dubte molt que aquesta siga la solució. La solució potser hauria de començar per reconéixer una série de tics i complexes greus que tenen inmobilitzada a l'esquerra. I el primer que jo veig és aquest veritable “síndrome del Doctor No” que fa que semble que l'esquerra es posicione inmediatament en contra d'allò que il·lusiona a la gent. Siguem realistes, la gent vol tindre uns bons serveis i una bona vorera davant de casa, però el que el dia de les eleccions li fa alçar-se del sofà per a anar a votar és que València puga començar a semblar-se a Mónaco.

Del que parle no és res de nou, a Esquerra ja ho coneguem; en arribar l'any 90, l'independentisme català ja s'havia posicionat durament i frontalment contra la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. Eixe any Esquerra es va quedar fora de l'Ajuntament de la ciutat. No cregueu que la història se sembla molt a allò que va passar a les darreres eleccions a la ciutat de València?

L'esquerra no pot posicionar-se per sistema en contra de aquells projectes que il·lusionen als ciutadans, perquè projectes com les torres de Calatrava o l'America's Cup, creen orgull de ciutat.

Orgull de ciutat. Una cosa de la que, desgraciadament, està mancada aquesta ciutat i aquest país. Per fi València, els seus ciutadans, comencen a sentir-se orgullosos de pertànyer a aquesta ciutat. Aquests projectes, dels que podem estar a favor o en contra, il·lusionen als ciutadans, i comencen a fer-los alçar el cap.

Per això l'esquerra, si vol sobreviure, ha d'aprendre a apreciar el que vol dir aquest sentiment d'orgull i les implicacions que pot tindre per al futur del nostre poble. Alguns, ja en som conscients. Perquè aquest orgull és el primer estat d'un poble en el seu camí cap a la seua independència.

Parla'm en Valencià

JUNTS PODEM (FOTRE-HO TOT) !

Abans de res, perdoneu-me la broma del títol parafrassejant el titular d'un article a l'Avui... Bé, el cas és que avui he llegit el manifest base de Reagrupament Independentista ( per cert, per què no es constitueixen com a corrent ara que junts si que sumen per a arribar....?), i el millor de lo que m'he trobat és allò d'eixir del Govern en cas d'un mal acord de finançament. Ah, i després, des de fora, imagine que des d'algun bar del rotllo o casal, promoure un referèndum pel concert econòmic. Crec que seria la primera vegada que un partit convoca un referèndum sense estar al Govern, així que potser inclús inclourien a Esquerra al llibre Guiness.

Però sense fer conya, el fet de dir que si no hi ha un bon acord, i amb la dignitat del català acovardit per bandera, hem d'eixir del Govern, és, i disculpeu-me que ho diga, tindre mentalitat de colonitzats. Hi ha moltes formes de demostrar que en el fons tenim ànima de derrotats, o de colonitzats, i una, és començar amb el discurs de no ser al Govern. En política quan es dona un pas allò més normal és donar el següent, i jo me pregunte: quin serà?

Fuster deia que "la política, o la fas, o te la fan". I jo pregunte, algú prefereix que qui estiga al Govern siga Mas, Montilla o Saura en lloc de nosaltres?